El portal de França a Ceret.
Un dels episodis més recordats de la Revolta dels Angelets és el setge a la capital del Vallespir: Ceret.
Es parla de "setge" i captura de la ciutat, però el cert és que l'entrada de Josep de la Trinxeria i els Angelets no va tenir rés a veure amb l'entrada forçada i la lluita contra els soldats francesos que jo he dibuixat en el meu còmic.
Tot al contrari, l'accés dels revoltats va ser fàcil i assolit amb el concurs de les autoritats locals que el van facilitar. Aquesta crònica ens parla ,a diferència del cas d'Illa, d'una connivència real entre els revoltats i les autoritats locals i el poble. I en aquest punt convé recordar que en aquell moment encara existia un sentiment de no pertinença al Regne de França per part dels nordcatalans, per la qual cosa no havia de ser difícil el suport local als revoltats.
La crònica l'he extret del número 2 de la revista "Vallespir", editada a Ceret l'any 1930 i que és consultable en aquest enllaç. L'article "Céret pendant les troubles en Vallespir" va ser escrit per Michel Aribaud, arxiver de Ceret.
"A principis de l'any 1670 Josep de la Trinxeria al davant de dos mil partidaris , decideix caure sobre Ceret doncs sap que el servei de la Gabella hi emmagatzema "tres-centes cinquanta càrregues de sal" en els graners de Miquel Parrot, pagès, Josep Comes, pagès i Pere Roirós, adroguer.
Trinxeria i els Angelets arriben savant Ceret la tarda del 6 d'abril de 1670 i trameten als cònsuls (jurats) de la vila que venen a comprar provisions, oli i vi, per als habitants de l'Alt Vallespir i demanen que se'ls permeti entrar dins les muralles de la vila. Els cònsols els respon en que no és possible obrir les portes sense prèviament reunir l'assemblea dels jurats que es farà l'endema.
Aquí l'autor fa notar que els cònsuls s'havien compromés el 27 de febrer, davant l'intendent del Rosselló Monsieur de Chatillon de vetllar pels dipòsits de sal, de prestar suport als soldats de la gabella i al regiment de cavalleria reial que guardava la plaça: "Devant del excellentissim messier de Xetillon aquells que son conferts devant de dit Exm. Senyor y del Sr. Intendant y han donada paraula de que la present universitat de dita Vila de Ceret sie fidel en fer lo servei de Sa Magestat Christianissima ... y que se tingue la guarda que acustume tenir la dita universitat per á i pedir y guardar que las persones que volen i pedir lo fet de la gavella de la sal, no entran à dita Vila y que per axi fer se tinga una perçona al campanar per poder descobrir si acas van per nostre terme personas armadas que poguessen i pedir dit afer de la gavella y altrament fer alguna i solentia contra dita universitat. Y que se tinguen tres portals de dita vila oberts tot el dia -i no la nit- y los demes resten tancats...".
Els cònsols de la universitat es van reuir el matí del 7 d'abril i el cònsol en cap , Jaume Martí, va explicar que la gent de la muntanya havien vingut a Ceret a comprar oli i vi per als habitants de l'Alt Vallespir, com de costum tenien de fer els darrers anys, que els diners d'aquestes vendes beneficiaran els propietaris de la vila i que també serviran per a reparar les muralles de la vila com havia demanat Monsieur Chatillon. En fi, que seria per d'interés de tots fer les vendes i que per a evitar que la gent de Trinxeria marxés sense fer les compres, calia actuar amb rapidesa i, per tant, no convindria demanar l'autorització de les autoritats superiors per a obrir les portes de Ceret.
"Los de montanya arriban à la present Vila per comprar vi y oli ... que no sien impedits per la justicia ... perque en tal cas se trobara partida de diner que nos mana lo Exm. Messier de Xetillon per reparar las muralles y es convenient que entran en dita present Vila per comprar... No es obligació de escriure per aixi fer promptament diligencia en dit cas ...", diu l'acord municipal que es va adoptar i que es guarda en els arxius de Ceret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada