diumenge, 21 de juliol de 2013

EL REPRESOR FRANCESC DE SEGARRA

Retrat atribuït a Francesc de Segarra.

Un dels personatges que encarna millor la repressió francesa als Comtats és Francesc de Segarra, President del Consell Sobirà del Rosselló en el moment de la Revolta dels Angelets.

Nascut a Lleida en una família benestant, en iniciar-se la guerra dels Segadors era catedràtic de l’estudi general de Lleida. Es mostrà afecte a França, fet pel qual Pèire de Marca el féu membre del Consell Criminal de l’Audiència de Catalunya. La seva actuació contra els desafectes a la causa francesa el convertí en el terror del Principat; dirigí detencions il·legals, com la de l’oïdor militar Domènec de Negrell (1649), i reprimí l’alçament antifrancès de Puigcerdà amb una gran ferocitat (1652).

Poc abans de retre's Barcelona a Felip IV, fugí amb Josep de Margarit i altres i s’establí al Rosselló, on fou recompensat per Lluís XIV amb béns confiscats a nobles desafectes i amb el càrrec de governador del Rosselló (1654).

L’any 1653 va ser nomenat Governador dels Comtats en substitució de qui ho era fins aleshores, el baró Tomàs de Banyuls de Nyer. Aquest darrers destituït a partir de la revolta que va iniciar amb altres nobles i clergues contra l’ocupació francesa.

Aquell mateix any dirigí l’efímera reconquesta francesa de Ripoll (1653).

L’any 1662 va ser nomenat President del Consell Sobirà del Rosselló recentment instaurat i es dedicà a la persecució dels partidaris de la reunificació de Catalunya d’acord amb les ordre rebudes per les noves autoritats franceses.

És un dels protagonistes de la Revolta dels Angelets, prenent-ne part com a màxim perseguidor d’aquests i repressor de la gent dels Comtats.

L’any ; el 1667 féu executar un gran nombre de revoltats contra la gabella imposada pel govern francès. El 1668 anava al davant de la tropa de 300 soldats francesos que havia sortit de Perpinyà en una expedició de càstig contra els revoltats de Sant Llorenç de Cerdans, però que fou derrotada en una emboscada dels Angelets al Pas del Llop, obligant-lo a recular fins a Arles.

L’any 1674 intervingué en els processos contra els participants en les conspiracions de Vilafranca de Conflent, Perpinyà i Colliure.

Per a exemplificar el càstig sofert per aquells conspiradors catalans, podem veure la sentència dictada contra Antoni Rivet, cònsul de Perpinyà que va participar en la conspiració catalana a la ciutat:

“Que li sigui posat un ciri entre les mans i que demani a Deu, al Rei i a la Justícia perdó pel seu crim davant l’església de Sant Joan de Perpinyà, davant la porta del palau i a la plaça de la Llotja  I després, lligat i sobre una mula, que es porti fins davant la Llotja de Perpinyà, on serà estrangulat fins que la mort natural li sobrevingui, i després se li tallarà el cap per a ser posat dins una gàbia de ferro, la qual serà penjada a una part de la casa de la Llotja de la ciutat, i la resta del cos de dit Rivet serà penjat a la forca de Puig-Joan per a que resti exposat”.