L'IMPOST DE LA GABELLA I EL CANAL DEL MIDI

Pierre-Paul Riquet.

Les vuit encluses de Besiers, una veritable

obra d'enginyeria del Canal del Midi.

A partir del segle XIV el comerç de la sal havia esdevingut a França un monopoli reial. La Corona obtenia gràcies a l'impost de gabella substanciosos guanys. Les salines i el transport de la sal eren negocis privats, però reglamentats per les autoritats i subjectes a impostos. La venda al detall també era un negoci privat, però a partir dels deu quilograms de sal el comerç era monopoli de l'Estat que ho subministrava en els graners reials.

Els graners reials també disposaven de sucursals en municipis petits, les "cambres de sal", i tot plegat estava en mans de funcionaris reials. D'aquesta manera la Corona imposava el preu i multiplicava els seus guanys sobre un bé de primera necessitat.

Un d'aquests funcionaris reials , a la zona del Llanguedoc francès, fou Pierre-Paul Riquet, l'enginyer de la gran obra del Canal del Migdia , el fantàstic canal que uneix la costa Atlàntica francesa amb el Mediterrani.

Fill d'una família de notables comerciants de Besiers i establert a Revel , Riquet va entrar dins l'administració de la Gabella l'any 1634 a Mirepoix.

S'encarregà de la distribució i venda de sal per tot el centre i el sud de França, des de Tolosa fins a Narvona, passant per Carcassona, Albi i tota la regió central fins a Villefranche de Rouergue. La sal provenia de les salines del Mediterrà, ja fos de la zona de la Carmarga (Aigues Mortes) o de l'Aude.

La coincidència d'aquestes rutes de la sal controlades per Riquet va ser determinant per a que impulsés el famós Canal del Migdia , que hauria de facilitar el transport per tota la zona i esdevindria una de les grans obres d'enginyeria franceses de tots els temps.

No obstant l'empresa era cara i , tot i que  Riquet hi invertí gran part de la seva fortuna, es necessitaven recursos financers per a emprendre-la. Aquests recursos, per part de l'Estat, provindrien en gran part de l'impost de la gabella que estaven sota el control del mateix Riquet.

Aquesta fou una de les raons principals per a la nova imposició de l'impost de la gabella als comtats de la Catalunya Nord una vegada aquests havien estat annexionats a França. Se'ls retirà els privilegis que havien obtingut sota l'autoritat catalana i a partir de l'any 1661 se'ls imposà l'impost francès, l'obligació de comprar la sal als graners reials i la prohibició de comprar la sal catalana. I així va nèixer el conflicte al Vallespir.

D'alguna manera , doncs , l'obligada contribució dels nord-catalans en el finançament de les obres del canal mitjançant el nou impost de la gabella va ser el detonant de la revolta i això -salvant molt les distàncies- em porta a recordar alguns moments de la història recent dels catalans del sud, quan amb els nostres impostos hem hagut de finançar autovies gratuïtes al sud, mentre nosaltres continuem obligats a passar , dia si i dia també, per autopistes de peatge.

I és cert que avui podem contemplar el Canal del Midi com una gran obra d'enginyeria humana, quedant-nos fascinats de fins pot arribar l'home amb les seves empreses; però darrera d'aquesta gran obra també hi ha una història de patiment i de greuges sobre els territoris de la nostra Catalunya Nord i la seva gent.