El pont del Dimoni de Ceret.
La font dels Nou Raigs de Ceret.
"Algunes veus dins l'ajuntament s'aixecaren en contra de la decisió de permetre l'entrada dels Angelets a Ceret, advertint que aquests no venien com a compradors, sinó com a gent d'armes. Entre els crítics Melció Casanoves, Francesc Llansó, Mateu Detesa i Francesc Vilar, cònsuls partidaris del règim francès. La seva protesta no va servir, però, davant una assemblea on guanyava la majoria de cònsols partidaris de Trinxeria.
Així va ser decidit d'obrir el Portal de França i les claus foren donades a Miquel Parrot, "clavari menor", per a que obrís el portal.
Davant Trinxeria i els seus dos-mil Angelets de la Terra, enemics declarats de França, en guerra contra les seves lleis, i tots catalans, els ceretans van oblidar com per encantament, els compromisos adquirits mesos enrere amb l'intendent Chatillon.
El portal de França fou obert als revoltats que entraren en massa dins la vila. El primer que feren va ser empresonar la companyia de cavalleria reial que hi trobaren i carregaren la sal en sis mules que un pagès de la vila els deixà.
A partir d'aleshores les autoritats franceses van fer diferents tempatives per alliberar els soldats de cavalleria empresonats . Finalment el comandament francès del Rosselló envià el marquès de Chamilly al cap de quatre mil homes, forçant els Angelets a dispersar-se i fugir cap a Prats de Molló i l'altra banda de la frontera amb Catalunya.
El portal de França fou obert als revoltats que entraren en massa dins la vila. El primer que feren va ser empresonar la companyia de cavalleria reial que hi trobaren i carregaren la sal en sis mules que un pagès de la vila els deixà.
A partir d'aleshores les autoritats franceses van fer diferents tempatives per alliberar els soldats de cavalleria empresonats . Finalment el comandament francès del Rosselló envià el marquès de Chamilly al cap de quatre mil homes, forçant els Angelets a dispersar-se i fugir cap a Prats de Molló i l'altra banda de la frontera amb Catalunya.
Els cònsols de Ceret que van permetre l'entrada de Trinxeria i els Angelets van ser fortament represaliats per les autoritats franceses i van ser nomenats com a primers cònsols els partidaris de França.
L'autor de l'article fa una darrera consideració: "El poble de Ceret, igual com altres catalans, van sentir els efectes de la dominació francesa que havien demanat abans amb tanta força i s'incrementà l'odi contra els veïns francesos, encara que anys enllà els havien tingut per llibertadors".
L'episodi del "setge" de Ceret ens explica -a diferència del d'Illa- la connivència que hi havia en aquell temps entre nord-catalans i la guerrilla dels Angelets de la Terra, com també el sentit de pertinença encara a un mateix país en oposició a les noves autoritats franceses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada