Els paisatges del Gers tenen un encant especial.
Tot el territori està format per ondulacions sense fi que es perden fins l'horitzó com si fos un mar de pujols, camps, bosquets i granges i pobles posats dalts dels turons com si fossin vigies.
I aquest mar de terres ondulades es pot creuar per una veritable teranyina de carreteres rurals, estretes i asfaltades, que connecten tots els llocs i que t'obliguen a circular amb pausa, sense presses per a poder contemplar tot el paisatge.
Aquest deu ser un dels graners de França, doncs el blat i els girasols (que a principi d'estiu tot just despunten) dominen quasi tot l'espai. Amb tot hi ha lloc per a la pastura, per a les granges d'oques i ànecs on elaboren el preuat foie i altres derivats; i sobretot per als ceps que produiran els vins gascons i, sobretot, el reconegut licor armagnac o el seu derivat: el floc de gascogne.
Qualsevol paisatge també és canviant en funció de l'hora quan l'observes. Llevar-se de matinada pot regalar una nova i diferent visió de l'entorn. El Gers es lleva amb les boires matinals dibuixant una degradació de colors per a cada pujol i ondulació del terreny, els colors de la terra que començaran a brillar quan el sol els guanyi.
En definitiva, un territori per a gaudir dels plaers de la terra, sense més pretensions que oferir-se com el que és: una terra domesticada per l'home, però que aquest no ha volgut danyar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada