dimarts, 11 de juny de 2019

ELS CAMINS DE DON JOAN DE SERRALLONGA I ALTRES INTENTS CINEMATOGRÀFICS

A dalt: Josep Carner-Ribalta. A  baix: Miquel Joseph Mayol



L’any 1934 tenim coneixement de la realització d’un segon film al voltant del bandoler, es tracta de “Es camins de Don Juan de Serrallonga”.

La pel·lícula va ser co-digirida per Josep Carner-Ribalta  (Balaguer, 1898- Simi Valley EEUU 1988). Escriptor i polític, va ser assessor tècnic del Comitè de Cinema de la Generalitat durant al Segona República i Comissari d’Espectacles quan va estellar la Guerra Civil. Després de la guerra es va exiliar als Estats Units i Miquel Joseph Mayol (Granollers,1903- Panamà, 1983), impressor, escriptor i també membre del Comitè de Cinema de la Generalitat.

Tots dos van realitzar pel·lícules documentals i educatives, entre elles “Els camins de Don Joan de Serrallonga”.

Va ser produïda per Iberica-Films , una distribuïdora i productora de cinema dirigida per Marià Rubió i Tudurí, diputat d’ERC. Aquesta productora va ser molt propera a l’esquerra catalanista i per tant va facilitar la creació d’un cinema propi, amb icones i arguments històrics de país.

Entre les seves produccions hi ha el documental “Els camins de Don Joan de Serrallonga”, en el qual s’explicava el paisatge i el marc històric del bandoler. Es tracta d’un nou cinema impulsat pel Govern de la República que pretenia reivindicar la història catalana i posar el valor també el paisatge i el territori del país.

En la premsa de l’època trobem la següent crítica, publicada el 1935 en la revista “Publicinema”:  


“ELS CAMINS DE DON JOAN DE SERRALLONGA

Heus aquí una pàgina històrica que torna a reencarnar-se relativament,  gràcies a la successió d’imatges geogràfiques que proporciona aquest immillorable documental nacional
A través dels paratges recopilats per al càmera, amb aquella mica de fantasia que pot reclamar-se de l’espectador, apareix la gallarda figura del cèlebre cavaller en tota la seva magnificència , a la que la llegenda no ha fet més que pronunciar. Les Guilleries són presentades objectivament, amb gust eclèctic i sota les necessitats històriques del personatge.

Es conjunten en aquest film els al·licients propis de la simbolització del “Pernales” català i els netament turístics. Si un és considerable, el altre és sense cap dubte millor”.

L’interès cinematogràfic pel bandoler s’havia també manifestat uns anys abans. L’any 1927 el periodista i guionista català Francesc Madrid i Alié (conegut com a Paco Madrid)  explicava, en una entrevista a la revista de cinema Popular Film, la seva intenció de realitzar el guió per a una versió de la novel·la de Víctor Balaguer. El projecte no va reeixir, possiblement per la guerra i el seu exili a Argentina.

La idea de Francesc Madrid, però, veuria la llum l’any 1948, de  mans d’altres realitzadors cinematogràfics catalans.

Cap comentari: