L’any
1910 s’estrenava aquesta pel·lícula dirigida pels directors Ricard de Baños i
Albert Marro, dos directors pioners del cinema català.
Es
tractava d’un film mut, de seixanta minuts de durada, muntada en quatre
episodis de 1.200 metres. Fou la producció més ambiciosa fins a les hores de la
productora Hispano Films.
L’argument
era una adaptació de la novel·la de Víctor Balaguer, protagonitzada en aquesta
ocasió pels actors Cecílio Rodríguez de la Vega (Don Joan de Serrallonga) i
Maria Dolors Puchol (Joana de Torrelles).
El
film devia ser espectacular en aquella època, doncs estava ple d’acció i havia
estat rodat en exteriors naturals de les mateixes Guilleries. Malauradament, però, no ha arribat fins els
nostres dies doncs totes les còpies van desaparèixer.
Miquel
Porter Moix, en el seu llibre “Adrià Gual i el cinema primitiu de Catalunya
,1897-1916” , fa aquesta acurada crítica del film :
”Les escenes tenien una
successió dinàmica, molt apropiada per a mostrar una història d’amor i
d’aventura. L’innegable sentit de la plàstica que posseïa Baños, manifestat ja
als primers temps en l’aprofitament d’estructures pictòriques, és aquí fruit de
la creació personal. La disposició dels personatges fa que en algunes escenes
s’obtinguin profunditats de camp més properes a la pintura que al teatre. Però
el punt més important és el fet d’haver triat aquest argument entre molts, ja
que la història explicada representa una posició paral·lela a la del públic del
país davant certs aspectes del seu viure. La valentia de les solucions i
l’emmarcament de les escenes en els paisatges de les Guilleries, on es situa el
fet històric, contribuïren més que res a l’èxit de la seva presentació”.
Tot
i que avui no podem visionar la pel·lícula per a valorar-la tenim referències a
la premsa que va ser una producció espectacular per a l’època. I fins i tot
trobem, en la premsa local, alguna crítica sobre el fet que el bandoler pugui
ser un protagonista cinematogràfic; igual com anys enrere havia passat amb la
seva arribada als escenaris teatrals de mans de l’obra de Víctor Balaguer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada