dijous, 26 de gener de 2012

ELS COMTATS DESPRÉS DEL TRACTAT DELS PIRINEUS



El 7 de novembre de 1659, posant fi a la Guerra dels Segadors, les monarquies hispànica i francesa signaren el Tractat dels Pirineus, que significà el repartiment de Catalunya entre els dos sobirants. 

Les comarques del Rosselló, Vallespir, Capcir, Conflent i l'Alta Cerdanya quedaven en mans del monarca francès.

Més hàbils que els seus homòlegs castellans, els reis francesos van tenir ben clar que calia assimilar el territori guanyat i que fixava una nova frontera als Pirineus i van començar la tasca d'aniquilació de tot allò que no era francès (entre això la llengua) a partir del 1661.

D'episodis de resistència contra els francesos en trobem fins i tot abans de la signatura del Tractat dels Pirineus. Així, Tomas de Banyuls, Baró d'Anyer (Nyer) s'havia revoltat contra aquests el 1653 i amb un batalló de voluntaris va atacar tropes franceses a la Vall del Tet, on en va sortir derrotat. 

La revolta de Tomàs de Banyuls és, precisament, la imatge amb la que vaig tancar el meu segon còmic Serrallonga Bandera Negra.
 
El 1661, però, les noves autoritats van imposar als antics comtats nord-catalans l'impost sobre la sal, anomenat "impost de la gabella".

La sal era un producte bàsic per a la població rural. El monarca francès va imposar aquest impost contrariant els privilegis que havien tingut aquelles comarques, per jurament reial dels antics monarques catalans, que havien minimitzat els tributs que havien de pagar. La recaptació de l'impost havia de servir per a finançar les places fortes i els funcionaris francesos desplaçats als comtats.

També els exigia la compra de sal francesa i la prohibició de comerciar amb sal de Catalunya. A causa d'això va començar a funcionar una veritable xarxa de contraban que entrava sal catalana a l'altra banda dels Pirineus.

Contra aquest contraban les autoritats franceses , ara representades al Rosselló per l'anomenat Consell Sobirà del Rosselló amb seu a Perpinyà, enviaren tropes per controlar les viles i els passos o camins de contraban. Aquesta tropa eren els soldats de la gabella o gabellots.

1 comentari:

Josep Nogue ha dit...

Trobo encomiable el vostre esforç per resucitar la figura d'en Serrallonga, ja sigui en el seu aspecte històric, o amb la lliçència de fer-lo perviure més ellà del seu temps com un exemple del caracter indòmit d'aqueta terra (que, vistes les conseqüències,no sembla que se'n hagi fet el millor us).
Sovint he pensat jo també utilitzar la figura del personatge si be (apart del cartell de la festa d'en Serrallonga de Sant Hilari) no m'he acabat de decidir, en bona part per no saber com donar-li sortida. Per això us vull felicitar per la vostra iniciativa.
Salutacions.
Josep Nogué