A principis dels anys 30 del segle XX trobem una
nova edició de novel·la popular amb el títol de “Don Juan de Serrallonga”.
La publicació va a càrrec de Ramón Sopena , la
mateixa editorial que anys més tard publicaria reconeguts diccionaris i enciclopèdies
i que en els seus inicis havia estat una
petita impremta.
L’editorial va diversificar la seva producció i en els anys trenta publicava la col·lecció “Novelas
históricas y populares”, dins la qual va produir el títol “Don Juan de
Serrallonga”.
L’autor del llibre era Pedro de Azar y Azpe, en
realitat un pseudònim-anagrama de Pedro Pedraza y Páez (Anteguera, Màlaga,
1877-?). Aquest va ser un prolífic escriptor iniciat en obres d’història eclesiàstica
i que es va acabar decantant per la literatura de tipus popular i de ficció,
sense abandonar mai la perspectiva històrica. Dins les seves novel·les històriques
trobem títols dedicats a Numància, Carlemany, Neró, Hernán Cortés i, com es pot
veure, al nostre bandoler Serrallonga.
La trama que desgrana l’autor manté els conflictes
entre els nyerros d’en Serrallonga i els cadells personificats en la família
Torrelles, però hi inclou episodis recollits d’altres relats i romanços populars escrits en el segle XIX
sobre el bandoler. Bàsicament, el que fa l’autor, és novel·lar –ampliant-lo- l’argument
del fulletó “Historia de la vida y
hechos de D. Juan de Serrallonga”, d’autor anònim i editat l’any 1865.
La novel·la finalitza amb una referència que m’ha
semblat interessant sobre la popularitat del bandoler que es mantenia viva a
principis de segle:
“El
recuerdo de este hombre vive todavia en el alma del país de la antigua Ausonia.
En toda
la comarca de Vich el nombre del célebre bandido es extraordinariamente
popular.
Próxima á
las Guillerias, se enseña todavia al viajero una casa de labranza, que es fama
perteneció á la familia del esposo de doña Juana de Torrellas, por cuyo motivo
se la denomina Casa de Serrallonga.
Además,
en las fiestas populares, sean de caràcter religioso ó profano, en Vich y en
todos los pueblos de su comarca, se da un característico número, que es
obligado en todas ellas, llamado el Baile de Serrallonga”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada