dijous, 15 de maig del 2014

SERRALLONGA, DE LLUÍS VIA (1936)

Lluís Via i altres redactors de la revista Joventut, acompanyant a Jacint Verdaguer
en una excursió al Montseny i les Guilleries l'any 1901 (font: bloc La Beat Generation
i els pòtols místics catalans)

Lluís Via i Pagès (Vilafranca del Penedès,1870-Barcelona, 1940) va ser un reconegut poeta, narrador, periodista i traductor membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. Va ser també director i redactor de la revista Joventut i va col·laborar també a les revistes La Renaixença, El Poble Català, Gent Nova i La Novel·la d'Ara.

Com a membre de l'Acadèmia de Bones Lletres va publicar en el volum setzè del butlletí d'aquesta, l'any 1936, un interessant i complert article sobre la biografia d'en Serrallonga.
Lluís Via va participar com a periodista, igual que els nous historiadors, en la senda de desmitificació del bandoler, interessant-se clarament per la vessant biogràfica del veritable Serrallonga. L'inici de l'article és netament clarificador:

"El caràcter d'aquest home, per vulgar que sigui, i l'accidentada vida que duia, interessen, en un sentit estrictament humà, molt més que no la significació política que amb evident exageració, i amb desaprensió excessiva, se li ha atribuït; i és per això que extrec del seu procés les següents notes que el retraten tal com era".

Efectivament, l'autor utilitza com a font per al seu article de trenta pàgines l'extracte del procés sumarial d'en Serrallonga que havia publicat el 1868 l'historiador Joan Cortada; però també utilitzà la copia mecanografiada que l'any 1932 realitzà de tot el procés sumarial l'Ateneu Barcelonès.

L'article s'estructura en diferents capítols: dades inicials sobre el bandoler, la Joana Macissa, el físic i la indumentària del bandoler, el seu retrat moral, Serrallonga com a home de paraula, valedors i encobridors, la digressió històrica del personatge, el Fadrí de Sau, la sentència i mort d'en Serrallonga i finalitza amb un apèndix amb una relació molt completa dels bandolers que van formar part de la quadrilla i de les persones assassinades per aquests.

Com es veu, Lluís Via va tenir especial cura de presentar la vessant humana i moral del bandoler, descrivint-lo com a "puntós i orgullós i també lleial", o sigui la vessant més generosa del personatge:

"També s'ha de dir que Serrallonga era lleial amb els que se li mostraven adictes, als quals no feia mai un tort, i si eren pobres, i ell no es trobava mancat de diner , els pagava els recaptes, ajuts o favors que en rebia".

Però en contraposició clara i simultània a la part més luctuosa del bandoler:

"De totes maneres, queda ben demostrada la baixa estofa de Serrallonga, del qual molta part del poble ha fet un heroi llegendari seguint la propensió d'enaltir els grans facinerosos i retreure llurs actes bons per a disculpar-los de llurs malifetes".

Especialment crític es mostra amb els escriptors que, com Víctor Balaguer o Celestí Barallat, van convertir el pagès bandoler en un noble polític:

"Historiadors i poetes han fantasiat sobre la genealogia de Serrallonga fins el punt de convertir en cavaller de noble  nissaga u  home que adoptà per ofici el robar i el matar, i arribà a fer-se un famós professional del crim".

Es tracta d'un molt bon article per a conèixer la síntesi històrica del bandoler, com també la visió més crítica d'alguns historiadors i autors com Lluís Via.

La fortuna també fa que sigui consultable a Internet, accedint a aquest enllaç.