L’any 1950 la ciutat de Santa Coloma de Farners celebrava el seu mill·lenari i va tenir la feliç idea d’encarregar i editar un llibre sobre la seva història. La “Junta del Milenario” (ens impulsat per l’autoritat municipal creada per a programar els actes) va organitzar un certamen històric literari que guanyà l’obra “Historia de Santa Coloma de Farnes y su comarca” de la qual eren autors Josep Ma. Millàs i Vallicrosa i mossèn Francesc Rabassa i Arigós.
Millàs i Vallicrosa (Santa Coloma de Farners, 1897 – Barcelona, 1970) , prestigiós historiador i filòleg arabista, va ser l’ànima d’aquest llibre , el primer editat sobre la història del municipi i que va esdevenir una referència imprescindible per a conèixer aquesta història.
El volum, del qual s’editaren poc més de cinc-cents exemplars, recull la història de Santa Coloma i el seu terme municipal (l’anomenada “comarca”) des dels inicis dels temps i fins el 1939.
El període medieval està molt ben recollit, com també els fets de la Revolta dels Segadors, i s’accelera molt més la descripció històrica com més ens acostem al segle XX.
El llibre conté un capítol dedicat a en Joan de Serrallonga.
Es tracta del capítol XII, titulat “El bandolerisme en nuestra comarca. En Serrallonga” , el qual al llarg de nou pàgines fa una acurada aproximació als fets que vinculen Santa Coloma amb el famós bandoler de les Guilleries.
Els autors fan una breu introducció sobre el bandolerisme en el segle XVII i passen a presentar en Joan Sala, àlies Serrallonga, com a principal bandoler d’aquell període.
El capítol utilitza dades del procés sumarial transcrit per Joan Cortada en el segle XIX i també del procés mecanografiat que es guardava a l’Ateneu Barcelonès i fa una regesta de les principals actuacions del bandoler i la quadrilla al llarg del territori que era dins el seu radi d’acció.
Ben aviat, però, es concentren en els episodis i llocs que el relacionen amb Santa Coloma i els seus actuals agregats.
Així, s’hi transcriuen les relacions d’en Serrallonga amb l’Albó i el rector de Castanyet, amb la vídua Agustina de Castanyet, el mas Taberner, el sastre Cortina de Santa Coloma ... però – això és el més curiós- s’omet que el bandoler i la Joana van ser atrapats prop de Ca l’Agustí la vigília de Tots Sants de 1632.
Entenc que els autors no devien arribar a conèixer la dada (suposo que per una manca de zel en l’estudi de les fonts) tot i que fan una transcripció de les declaracions de la Joana Macissa en les quals diu que van estar amagats en la cabanya que els indicà la vídua Agustina , prop del seu mas, i en la que estigueren fins el dia de Tots Sants.
Sigui com sigui, amb les llacunes o l’acceleració de la història que conté el treball, aquest llibre és una veritable referència per a conèixer la història de Santa Coloma de Farners i també, com es veu, la primera referència que tinguérem per a conèixer - de la mà d’un historiador- la relació del bandoler amb la nostra ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada