Joan Pons i els seus
acompanyats arribaren al lloc de Farners, on
no es va poder estar de descriure el castell d’una manera ben èpica:
"El
castell de Farnés aparegué de sopte la nostra vista. Penjat demunt feresteg
penyal, de quadrada planta, emmurallat solidament, ab profusió de marlets i
segeteres, i tot de pedra de grant, aixís s'ovira. Cadavre empedrit d'algun
colós, d'algun atlant, retut en lluita, que mostra encare per sa jaient les sotragades de la terrible brega; venada
momia, portant en les inscripcions dels seus plegs tota la vida de sa
turbulenta epoca, o diabolic trampolí aixecat en tempestuosa nit de bruixes per
a saltar d'un bot des de la terra a la gloria: a despit del temps, malgrat ta
decrepitud, ert i tot , encara inspires basarda!"
Una
vegada conegut el característic recinte medieval de Farners, davallaren cap el
pla :
“Atravessàrem per una espessa boscúria, trencàrem per un
camí encinglat que té a la dreta una frondosa clotada, seguírem per davant la
Roca Guillera, penyal alterós, aixecant-se en agulla, com un monòlit, arran
d'una extenssíssima pineda; i prenent pel Sòt de Bellors, preciosa enclotadura,
rublerta de variada i exuberant vegetació, que en res desdiuen dels paisatges
dels Alps, devallàrem fins a Can Oliveres".
Arribant
al tradicional espai , avui perdut, de les Alzines Balladores (“ un recolze
frescal, poètic, esbarjós, planer, quina escaient situació és ja de si prou
poderosa per a engrescar la fadrinalla”), on sempre s’havien ballat les
sardanes en acabat l’aplec de Farners.
Seguiren
fins la Creu, salvant la riera per una palanca i arribant a la vila de Santa
Coloma, “Cap de partit ... reunint una població d’uns 600 veïns... i amb una
plaça de Farners, plena, com a die
festiu, d’ortelans i firetaires, amb sa roja barretina al cap”. Un a vila que,
segons l’autor, “Si l’atzar o l’influencia política agués afavorit am sa
corresponent estació en la via ferrea, segons reclama sa topografia i el
moviment de sos negocis, am menos de dèu anys auria cambiat l’aspecte”.
L’excursió encara es va allargar fins a l’Esparra, per a
visitar la torre medieval, i deixaren la comarca agafant el tren a Sils per a
tornar a Barcelona. En total tres dies de ruta a cavall de matxos . Joan Pons prengué notes en la seva llibreta,
que li serviren per guardar les impressions i escriure aquest detallat i
interessant article que podeu trobar en aquest enllaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada