Una carretera , estreta però asfaltada, condueix de Sant Privat d'en Bas (Garrotxa) fins a Vidrà (Osona) creuant el Cabrerès per uns paratges d'alta muntanya que són una delícia. Al llarg del recorregut ens acompanyen vistes esplèndides de la Vall d'en Bas, el Puigsacalm, prats d'herba on remuguen vaques , arbredes de faig i altres espècies d'altiplà...
Hem seguit aquesta ruta per a descobrir aquest magnífic paisatge i també per a trobar-nos amb espais que va recòrrer en Serrallonga. A 1250 metres d'alçada trobem Coll-fred, un collet d'alta muntanya que es trobava en el camí que el bandoler i la Joana Macissa havien fet en una de les seves fugides a França.
En aquests verals també van trobar refugi l'any 1632, quan s'amagaven en jasses de pastors i ramaders de la zona que els acollien. El lloc és ferèstec, per tant havia de ser un bon amagatall per a en Serrallonga i la seva companya.
Un episodi narrat per Elisabet Prat, vídua d'Antoni Prat i resident en el mas de Vilamala de Coll-fred, explica la seva trobada el 3 de juny de 1633 amb Joana Macissa en aquest lloc:
"devian ser las tres horas de la tarda poch mes ho manco venint jo de una jassa quei ha part della del torrent a la que fui en lo torrent me isque una dona ab sa capa casgona y una xispa a la ma scularsada (quem digue que ab una brega que ella y Serrallonga tingueren ab alguna gent del rey li avian feta saltar la cularsa de la xispa que aportava) y axi me digue dona vos me aveu de fer netas estas dos camisas"
"y com jo sabia que ere la dona que va ab Joan Sala y Serrallonga lladre public y de pas cap de quadrilla cridat y publicat per enemich de sa magestat y per temor nom fes algun dany les prengui y las renti".
Elisabet Prat havia rentat dues camises d'en Serrallonga i un comissari reial , Jaume Molas, de Sant Pere de Torelló les va trobar a l'estenedor de casa seva i l'interrogà.
Hem seguit aquesta ruta per a descobrir aquest magnífic paisatge i també per a trobar-nos amb espais que va recòrrer en Serrallonga. A 1250 metres d'alçada trobem Coll-fred, un collet d'alta muntanya que es trobava en el camí que el bandoler i la Joana Macissa havien fet en una de les seves fugides a França.
En aquests verals també van trobar refugi l'any 1632, quan s'amagaven en jasses de pastors i ramaders de la zona que els acollien. El lloc és ferèstec, per tant havia de ser un bon amagatall per a en Serrallonga i la seva companya.
Un episodi narrat per Elisabet Prat, vídua d'Antoni Prat i resident en el mas de Vilamala de Coll-fred, explica la seva trobada el 3 de juny de 1633 amb Joana Macissa en aquest lloc:
"devian ser las tres horas de la tarda poch mes ho manco venint jo de una jassa quei ha part della del torrent a la que fui en lo torrent me isque una dona ab sa capa casgona y una xispa a la ma scularsada (quem digue que ab una brega que ella y Serrallonga tingueren ab alguna gent del rey li avian feta saltar la cularsa de la xispa que aportava) y axi me digue dona vos me aveu de fer netas estas dos camisas"
"y com jo sabia que ere la dona que va ab Joan Sala y Serrallonga lladre public y de pas cap de quadrilla cridat y publicat per enemich de sa magestat y per temor nom fes algun dany les prengui y las renti".
Elisabet Prat havia rentat dues camises d'en Serrallonga i un comissari reial , Jaume Molas, de Sant Pere de Torelló les va trobar a l'estenedor de casa seva i l'interrogà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada