Fa dos caps de setmana vam fer una sortida familiar per a conèixer diferents
llocs extraordinaris i algunes curiositats del departament francès de l’Aude,
just a la ratlla de l’antiga frontera catalana anterior al Tractat dels
Pirineus.
Es
tracta d’una zona caracteritzada per l’engrescador paisatge dels estanys
litorals de Leucata, Salses, Bages... en combinació amb la pedra calcària i les
vinyes que es deixen caure cap el mar des de les terrasses de les Corberes,
l’espai de l’antiga frontera.
És
, en definitiva, país de reconegut vi i d’aromes de salobre de mar, d’antigues
activitats econòmiques relacionades amb la pesca i la sal, ara guanyades per
l’activitat plenament turística.
Aquesta
activitat turística no impedeix, però, que continuï desenvolupant-se una
atractiva i lucrativa activitat pesquera de recol·lecció de marisc en els grans
i característics estanys. Al grau de Leucata s’hi aplega el moll de mariscadors
i les guinguetes on poder fer un tast de les reconegudes ostres i musclos de la
zona.
Resseguint
la costa també podem fer un passeig pel pontó de Port-Leucata, sorprendre’ns en
trobar el paquebot Lydia ancorat a la sorra de la platja o conèixer com eren
les antigues cabanes de palla dels pescadors a Barcarès.
Un
dels espais naturals més atractius el trobem a la població de Peyriac de mer,
poblet situat a la riba de l’estany interior de Bages i Sigean. La seva
particular localització en un estany reclòs va facilitar la ubicació en aquest
lloc d’unes antigues i productives salines d’aigua de mar.
Avui
en dia es pot resseguir l’espai de les salines mitjançant un circuït de
passeres de fusta i de camins que voregen tot l’estany, convenientment
museïtzats.
El
conjunt es completa amb l’edifici de l’antiga duana, on un destacament militar
controlava la sortida de la sal, un bé tan preuat que va encendre ,
precisament, la Revolta dels Angelets de la Terra en els antics comtats
nord-catalans.
El
monopoli de la sal estava en mans dels reis francesos, qui gràcies a ell
obtenien abundants ingressos per a les despeses del reialme. L’annexió dels
comtats catalans després del Tractat dels Pirineus va portar la prohibició de
comerciar amb Catalunya i obtenir sal més barata. A partir de 1661 la sal que
havien de consumir els antics territoris catalans provenia , precisament, de
les salines reials de Peyriac o Aigües-Mortes, a la Camarga.
Aquest
passeig per les antigues salines de Peyriac de mer em va portar a recordar,
doncs, els avatars d’aquella revolta que em va servir d’escenari per al meu
tercer còmic d’en Serrallonga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada