divendres, 13 de juny de 2014

LA MORT DE L'AGUTZIL MONRODON


Els gravats antics tenen un encant especial. T'atures a observar-los i poden semblar poca cosa, amb el seu blanc i negre i les ratlles de tinta infinites, però darrera seu hi ha una ingent feina de l'artesà que va preparar la planxa original, creant una mena de negatiu  amb eines com el burí o les gavinetes, preparant amb paciència mil·limètrica i veritable art el material de superfície que després s'utilitzaria com a matriu per a imprimir, degudament entintada, el paper.

En aquesta entrada, tot i aprofitant que demà celebrem a Santa Coloma la festa de la Revolta dels Segadors de 1640,  mostro dos gravats extrets de dos llibres diferents i que representen la mateixa escena.

El primer il·lustra la novel·la "La bandera de la muerte" de Víctor Balaguer i el segon el volum quart de la "Historia de Cataluña y la Corona de Aragón" del mateix autor.

L'escena és la mort de l'agutzil Miguel de Monrodon el 30 d'abril de 1640 a Santa Coloma de Farners, en els moments inicials de la Revolta dels Segadors.

Aquell any la població s'havia negat a allotjar els soldats dels tercios de Felipe de Guevara. El 27 d'abril arribà al poble , enviat pel virrei, l'agutzil Miguel de Monrodon per preparar l'allotjament d'un altre tercio, el de Leonardo de Moles, que també havia de passar per la regió. Monrodon era una persona molt coneguda al Principat i la seva reputació no era precisament bona. Els colomencs van començar a preparar-se per rebutjar l'allotjament de soldats un altre cop. Amb Monrodon al municipi es provocaren unes primeres batusses i l'agutzil obrí foc contra un veí que treia les seves pertinences de casa seva per a que no les aconseguissin els soldats. En resposta els veïns s'amotinaren, Monrodon i els seus servents intentaren refugiar-se en un hostal però els veïns els rodejaren i calaren foc a l'edifici, amb l'agutzil i els seus dins.

L'episodi de la mort de Monrodon va ser un dels detonants de la Revolta dels Segadors, amb els pagesos i vilatans dels entorns, unes 4.000 persones, encalçant el tercio de Leonardo de Moles que fugí cap a Blanes després de cremar Santa Coloma i Riudarenes.

Miquel de Monrodon també té un paper destacat en la història d'en Serrallonga, doncs set anys abans de l'episodi de la seva mort a Santa Coloma de Farners, havia format part del tribunal que va jutjat el bandoler a Barcelona, con transcric del llibre de Joan Cortada "Proceso instruido contra Juan Sala y Serrallonga" :

"Constituidos personalmente el magnífico misser Pablo Guiamet, juez de la régia corte y relator de la presente causa, Miquel Juan de Monredon, alguacil ordinario de S.M., Francisco Monsalvo, cirujano, los missatges de la corte del veguer, juntamente conmigo Antonio Pablo Trull, escribano peticionario supernumerario, notario público y ciudadano de Barcelona, y del presente proceso, en la estancia llamada lo Serra de las presentes cárceles reales en donde hay pan, vino, luz , los tormentos y demás cosas necesarias para el presente acto de tortura".

L'episodi de la mort de Monrodon a Santa Coloma el vaig incloure en el meu primer còmic Torna Serrallonga 1640, en el qual l'acció succeeix durant la Revolta dels Segadors a la plana de la Selva. Víctor Balaguer va incloure l'episodi en la seva segona novel·la, en la qual Monrodon apareix com a seguidor del bàndol cadell i mort cremat a l'hostal en mans dels nyerros que vengen la mort de Don Joan de Serrallonga.