dilluns, 9 de juny de 2014

SERRALLONGA EN LA LITERATURA POPULAR (i 6) : EDITORIAL TESORO, 1949 i 1957




Trobem una nova reedició de la novel·la de Víctor Balaguer el gener de l’any 1949, a càrrec de José Ruíz Alonso (Editorial Tesoro),  una editorial amb seu a Madrid.

Aquell any Editorial Tesoro va fer una doble publicació de les dues novel·les de Balaguer, una en cartoné i una de més senzilla, en tapa rústica. Segur que aquesta iniciativa anava ben lligada al revifament del mite del Don Joan de Serrallonga produït per l'estrena de la pel·lícula de 1948 dirigida per Ricard Gascón.

Uns anys més tard, el 1957 en feia una reedició en el senzill i econòmic format de literatura popular. Aquell any l'editorial publicava la “Colección popular literaria”, una publicació quinzenal on apareixien novel·les d’autors com Oscar Wilde o Jules Verne i altres d’hispans dedicats a literatura popular.

El número 50 de la col·lecció va consistir en una reedició abreviada en 123 pàgines de la primera novel·la de Víctor Balaguer.

És interessant llegir la presentació que fan del personatge en la primera pàgina del llibre:

“Al igual que las rivfalidades legendarias existentes en Verona entre Montescos y Capuletos, fueron en el Principado de Cataluña las interminables luchas fraticidas y sangrientas entre NARROS y CADELLS.

Don Juan de Serrallonga, cuyo nombre legendario se encuentra en multitud de leyendas catalanas, pertenece al partido de los NARROS. A su regreso, tras una larga ausencia del país, se encuentra con que sus partidarios se habían convertido en asesinos y malhechores, siendo perseguidos por la justicia. Con la ayuda del “Fadrí de Sau” quiso terminar con tal estado de cosas, pero circunstancias especiales, entre las cuales cuenta trascendentalmente el amor, puesto que quería locamente a la hermana del jefe contrario, el maquiavélico Torrellas, concentraron de tal modo en su persona la rivalidad de los dos bandos, que de hecho la lucha arreció”.

Tal es, en síntesis, la tumultuosa historia de Don Juan de Serrallonga, que tanta semejanza guarda en su gestación legendaria con las de Robin Hood, Dich Turpín y otros héroes de la literatura cavalleresca y universal”.

 Aquesta presentació remet directament al lector a la imatgeria dels nobles herois de la literatura universal, per tant és una nova identificació d’en Serrallonga amb aquells mites de bandolers que robaven als rics per a donar als pobres o que lluitaven contra les injustícies; mantenint a finals dels anys 40 del segle passat la visió del bandoler romàntic que havia definit Víctor Balaguer.