He passat un gran cap de setmana al Festival del Còmic de Torroella de Montgrí.
D'acord que dibuixar i explicar històries és un plaer, però més ho és el contacte amb el públic adult o infantil que, de cop i volta, t'adones que segueixen els teus còmics.
Fa sis anys que assisteixo al festival i m'acabo d'adonar que hi ha gent aficionats que, any darrere any, han estat col·lecionant els meus còmics i això és, per a mi, un honor. És una veritable satisfacció que les meves modestes edicions agradin.
Dissabte em vaig retrobar amb el Guy, un senyor francès que em va donar la idea fa tres anys de posar a la venda dibuixos originals. A hores d'ara ja té tota la meva col·lecció. Gràcies Guy.
M'he retrobat amb en Toni i la seva muller i hem estat parlant del museu del còmic de la Massana a Andorra. Ja tinc un lloc per visitar en un futur.
I he tornat a dedicar un dibuix al petit Jan. Venia de Vilobí i la seva àvia era originària de Ca l'Agustí (!). El mas de Santa Coloma on van agafar en Serrallonga. El seu cognom és Taverner, qui sap si parent llunyà del bandoler.
Gràcies també a tota la gent que, ara no recordo el nom, em vau comprar els meus modestos còmics i per dir-me que us agraden. Això és el millor que m'emporto de diades com aquestes.
El festival ha estat un èxit de públic i els petits, pel caràcter familiar de la proposta, s'ho han passat pipa amb els personatges dels còmic infantils. I els grans... doncs amb els entranyables personatges de Star Wars, els herois de la nostra infància.
I al mig de tot això vaig tenir la sorpresa, l'immens plaer i l'honor de poder parlar i dedicar un dibuix a un mestre: en Joan Mundet.
Un dibuixant a qui jo seguia fa anys i un veritable mestre de l'entintat. Vam estar parlant llarga estona dels seus projectes (ha dibuixat per a Itàlia el personatge Dago, de qui jo sempre adquireixo volums quan m'escapo a aquell país) i està preparant l'edició d'un còmic sobre el bandoler Capablanca (!).
Rocaguinarda, Serrallonga, Capablanca ... estem posant en valor els nostres bandolers. I ara de la mà d'un veritable professional. Esperaré l'edició amb veritable impaciència.
Gràcies Joan per l'estona passada.
I també vaig tenir estona per a experimentar amb els dibuixos d'en Serrallonga i la Elisabet, us deixo la mostra de com van quedar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada