Joan Amades va fer un
estudi de l’origen i l’evolució de les auques a Catalunya, classificant-les i
identificant almenys vint imatgers o impressors d’auques al nostre país. Entre aquests hi havia la casa Llorens de
Barcelona, que l’estudiós considerava la millor per la qualitat dels seus
productes.
Aquesta casa edità l’Auca sobre la vida de Don Juan de
Serrallonga en el segon terç del segle XIX que es venia a les portes dels
teatres on es representava l’obra de Víctor Balaguer.
En el llibre "El ball de Serrallonga" de Rosa Mas i Joan Menchon (Ed. El Mèdol, 1999), hi trobem la següent referència a l'auca d'en Serrallonga:
"En el Costumari Català,
Amades explica que el diumenge de Carnestoltes, conegut com el diumenge fallar,
era costum que els amos deixessin sortir com únic dia a l’any el servei. A tall
de lluïment , els senyors deixaven llurs vestits i fins i tot les joies als
servents perquè anessin ben mudats al teatre. Cada any es representava la mateixa comèdia setcentista: El catalan Serrallonga. Tots els servents la sabien de memòria, però la preferien a qualsevol altra. A l'entrada dels teatre venien l'Auca de la vida de Don Juan de Serrallonga, que el públic comprava i li servia de guió per anar seguint la comèdia i de record d'haver anat al teatre.
L'auca Història de Don Juan de Serrallonga de la casa Llorens, basada en l'obra teatral de Coello, Rojas i Vélez i no pas en fets reals, es va representar a Barcelona durant molt temps. Fins i tot la veu popular atribueix el text a Víctor Balaguer. Tot i ser un text força correcte, Amades dubta que fos d'ell".
D'aquesta auca se'n van fer diferents edicions. La primera venia numerada amb el número 56 i la lletra G, una segona amb el número 56 sense la lletra. La tercera edició porta al peu la procedència : "Impresos de Cristina Segura, viuda de Antonio Llorens, Palma de Santa Catalina 6, de Barcelona".
Aquesta darrera va editar-se l'any 1858, coincidint amb l'estrena de l'obra de teatre de Víctor Balaguer al teatre Circ Barcelonès. Els dibuixos s'atribueixen a Ramon Puiggarí, artista que treballava per a la casa Llorens i hi apareix la signatura del gravador, Samuntà.
La popularitat de l'auca va permetre l'edició de més exemplars dels que tenia catalogats Joan Amades. Entre les quals hi ha un bonic exemplars de la casa Llorens colorejat.
Per a la meva col·lecció particular he pogut aconseguir un exemplar de la segona auca catalogada per Amades, identificada amb el número 56.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada