Dijous passat vam inaugurar l'exposició "Serrallonga de paper" a la biblioteca Antoni Pladevall de Taradell.
Considero que l'exposició ha quedat molt bé, ben presentada gràcies al suport físic que van posar a la meva disposició i estarà oberta fins el dia 7 d'agost. Si teniu oportunitat us convido a visitar-la i passar el dia per Taradell o en la immensa i molt ben proveïda biblioteca del municipi.
Hi podreu trobar tot el que s'ha escrit des del segle XVII sobre en Serrallonga i us adonareu del perquè és un personatge de primer ordre en la història popular i en la cultura del nostre país.
El mateix dijous vaig conèixer a Isabel Graupera i Lluís Burillo, els autors del llibre "Serrallonga: el bandoler, les seves dones i la justícia" -assaig històric també present en l'exposició- qui van quedar sorpresos de la gran quantitat de bibliografia existent sobre el bandoler.
També vaig poder saludar el bon amic Nacho de Viladrau i un vell company de feina taradellenc, en Toni Casasses. Feia temps que amb en Toni no ens vèiem i per una magnífica casualitat ens vam trobar al mig del bosc el dia que vam fer la caminada fins a les cuines d'en Rocaguinarda.
Finalment també vull agrair a l'Eva Leuco, la directora de la biblioteca, totes les seves atencions i suport.
La xerrada de presentació de dijous la vaig dividir en tres blocs: un primer presentant els meus còmics del bandoler, un segon sobre el contingut de l'exposició i un tercer sobre la molta història dels bandolers del segle XVII a Taradell. Vaig acabar-la amb el passi del vídeo "Taradell, territori bandoler" del qual he parlat en l'anterior entrada del bloc.
Taradell va ser un gran epicentre del bandolerisme català del Barroc i hi ha documentada la major concentració de bandoler de l'època : Toca-sons, Rocaguinarda, el Fadrí de Sau, en Serrallonga i un bandoler genuïnament taradellenc al que vaig reivindicar, en Cristòfol Madriguera.
De tots els parlaré en futures entrades d'aquest bloc, cosa que us permetrà conèixer la raó per al qual jo dic que Taradell va ser un "niu de bandolers".
Madriguera, Bellpuig, Llagostera, Albareda, Esquís... tots aquests són cognoms molt habituals i encara existents al municipi i tots ells tenen a veure amb la història de la colla d'en Serrallonga. Per això vaig dir que, segur, segur, molts taradellencs tenen sang bandolera.
La crònica de l'acte la podeu trobar en aquest enllaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada