LES AUQUES D'EN SERRALLONGA (1)

L'auca catalana més antiga coneguda, segons Joan Amades, és aquesta

titulada "Auca del sol i la lluna", gravada per l'impressor

Pere Abadal de Moià cap a l'any 1685.

 "Auca de Montserrat", ja em rodolins,editada el 1923

i il·lustrada pel gran dibuixant Joan Junceda.

 Auca antiga, amb dibuixos i encara sense textos.

Una auca és un conjunt de petites estampes acompanyades cadascuna d'una llegenda, disposades generalment en un sol full de paper, que fan referència als diferents episodis d'una biografia, d'una història, d'una efemèride, d'un tema, etc. La tradició vol que se'n facin 24 o 48, en tot cas un numero múltiple de 4.La característica cabdal de l'auca és el fet que la llegenda al peu de l'estampa o vinyeta és escrita en vers, ja sigui en rodolins, tercetes o quartetes. El dibuix s'ha d'ajustar al vers.

La forma tradicional de l’auca, de molta difusió durant el segle XIX, fou la d’un full imprès de format gran foli amb quaranta-vuit vinyetes. Els seus precedents es troben en un joc d’atzar del segle XVII amb quaranta-vuit figures encasellades sobre un tauler o un pergamí. Entre les figures hi havia una oca ( auca en el parlar de diverses comarques nord-occidentals catalanes), representació que fa pensar en el joc del mateix nom. Si jutgem per algunes de les figures que hi eren representades (sol, lluna, estrella, signes del zodíac) podria tenir, com el joc de l’oca i altres jocs similars, un origen augural o endevinatori. 

Aquest joc fou prohibit repetidament durant els segles XVII i XVIII. Vers la segona meitat del segle XVII les auques s’estamparen sobre paper, amb boixos gravats. El full més vell conegut és del tipus sol i lluna en cercles, però encasellats; fou fet a Moià cap al 1670 per Pere Abadal. 

Durant el segle XVIII, a causa sens dubte de la persecució del joc, no hi ha exemplars datables. Tanmateix, l’auca s’anà reproduint en vinyetes quadrades i anaren variant les figures. Paral·lelament aparegué l’auca d' arts i oficis (amb figures similars a les de les rajoles). Les auques d’aquests dos tipus són les denominades arcaiques . 

A la darreria d’aquell segle n'hi hagué d’altres temes (zoològics, jocs d’infantesa, dels baladrers, festes de l’any, soldats, processons, el món al revés, etc.), considerades com a primitives . Les imatges comencen a portar un número d’ordre o un nom, aquest en català generalment. 

En el transcurs del segle XIX el temari s’enriquí (espectacles, faules moralitzants, històries, biografies, obres teatrals, etc.); els grans les llegien i comentaven i els infants hi jugaven. S'estilava que portessin una ratlla de prosa explicativa que aviat es convertí en dos versos rimats “de rodolí” i després en tercetes. L’auca esdevingué aleshores un negoci editorial.

A diferència dels còmics amb els quals ha estat comparada, el tema de l’auca té principi i fi en el mateix full.

Les auques són un producte típic de la cultura catalana i a mitjans del segle XIX van tenir la seva màxima difusió com  a eina divulgativa i pedagògica. En aquell moment es començaren a difondre també a Madrid i Castella amb el nom d'"aleluyas".

Serrallonga va tenir en el segle XIX una auca pròpia de la qual se'n van fer força edicions. Per anar obrint boca, però, podeu accedir en aquest enllaç  a una auca moderna del bandoler, creada per l'IES Pius Font Quer de Manresa i posada en el seu web www.auques.cat. Part dels dibuixos que il·lustren l'auca són extrets del còmic sobre el bandoler que va dibuixar el meu bon amic Quim Bou.

També podeu veure una altra auca moderna d'en Serrallonga en aquest enllaç. Es tracta d'una auca inclosa dins el web www.rodolins.cat, on Ramon Cuéllar i Sorrebes crea i penja impagables auques sobre símbols catalans.