dimarts, 25 d’abril del 2017

ESTUDI DE “EL CATALAN SERRALLONGA...” DE JOAN GIVANEL (1945)





Joan Givanel i Mas (Barcelona, 1868-1946) va ser un erudit català, especialista en Cervantes i en història de la premsa catalana. Fou conservador de la secció cervantina de la Biblioteca de Catalunya.

Atret per al literatura del Segle d’Or, on s’insereix l’obra de teatre de Coello, Rojas i Vélez que va adoptar el bandoler com a protagonista, Joan Givanel va publicar un estudi sobre aquesta en una separata del Butlletí de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, publicat l’any 1945.

Es tracta del treball “Observaciones sugeridas por la lectura del drama de Coello, Royas y Vélez “El Catalan Serrallonga y vandos de Barcelona”.

Aquest assaig sobre l’obra de teatre repassa,  en les seves 34 pàgines, el contingut històric i llegendari del bandoler que inspira l’obra  i el contingut literari d’aquesta.

Givanel equipara la glorificació que es fa del bandoler Serrallonga amb la que va fer Cervantes d’en Perot Rocaguinarda, l’altre bandoler català més conegut, que Don Quixot trobarà camí de Barcelona.
L’autor repassa  l’argument de l’obra  i compara alguns passatges de ficció amb episodis reals documentats del bandoler; trobant així estrofes totalment fictícies i altres que coincideixen amb la història , per les quals es dedueix que els tres autors devien rebre alguna informació sobre la verídica història d’en Serrallonga, abans que ells el glorifiquessin com a personatge noble i romàntic.

L’article de Givanel Mas també conté el text i una valoració sobre els dos  romanços publicats l’any 1633 , dels quals valora l’aportació de dades històriques més que la seva qualitat literària.

El text de Joan Givanel es pot trobar a la xarxa, en aquest enllaç.