Fa un any vam fer una escapada familiar per
a conèixer un dels racons amb més caràcter del nostre país: el Priorat.
Hi hem descobert una terra d’orografia
difícil, que obliga a agafar-se en calma el viatge per les sinuoses i
recargolades carreteres. Algú va definir molt encertadament aquest espai com un
mar de pedra on les muntanyes semblen onades on cavalquen , sobre les seves
crestes, els pobles arrenglerats.
Hem vist aquests pobles i les
onades de terra difícil, pedregosa, que ancestralment s’ha intentat dominar amb
feixes de vinya, la mare dels reconeguts i prestigiosos vins del Priorat i el Montsant.
Ens hem allotjat a Escaladei,
prop de la cartoixa que va canviar per sempre el signe d’aquesta terra, i hem
passejat per les pedres del monestir, just sota l’omnipresent cinglera del
Montsant, la muntanya on les pedres semblen tenir ànima i que pot semblar, des
de sota seu, un graó de purgatori abans de pujar al cel.
Hem guanyat el cim d’aquesta
muntanya per camins que semblen impossibles, a través de graus amagats i balmes
suspeses a l’abisme. Un veritable paradís per a caminants i escaladors que
obtenen com a recompensa panoràmiques a tota la plana quan han fet el cim.
Hem caminat per poblets de pedra,
arrenglerats com cucs de pedra sobre l’espinada del paisatge. Llocs tranquils i
vida pacient renascuts gràcies al nou
valor que sortosament han aconseguit els vins d’aquesta terra.
I hem fet bons àpats, acompanyats
com no podia ser d’altra manera dels
bons vins del Prioritat i del Montsant.
Definitivament, un dels paradisos
propers que tenim a Catalunya, recomanable per a tastar alguns des sabors
veritable del nostre país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada