Ja sabem que els llibres amaguen tresors. I a vegades ho fan literalment.
Fa uns dies vaig tornar a fullejar una edició de 1895 que guardo del “Don Juan de Serrallonga” de Víctor Balaguer i vaig tenir la petita sorpresa de trobar-hi tres retalls de premsa.
Un dels anteriors propietaris del llibre va tenir la bona idea de retallar tres notícies relacionades amb en Serrallonga, el protagonista del llibre. Segur que li va fer gràcia, després de llegir-les, retallar-les i conservar-les dins les pàgines del llibre.
I ara he trobat, per sorpresa, aquests tres retalls de paper groguenc.
Un dels retalls fa referència a la pel·lícula Don Juan de Serrallonga de 1949 i conté un fotograma amb Amedeo Nazzari i Maruja Asquerino.
Un altre fa referència al passi per televisió de l’obra de teatre “Àlies Serrallonga” de la companyia els Joglars, en el programa Lletres catalanes que emetia en desconnexió per a Catalunya la televisió espanyola d’aquell moment.
La gravació de l’obra per a la televisió a que fa referència la notícia es va fer l’any 1975 al teatre Romea de Barcelona i va tenir un desenvolupament tràgic. Glòria Rognoni, una de les actrius protagonistes, va quedar encegada per un dels focus de la televisió i va caure de la bastida central on evolucionaven els artistes. Del trencament produït per la caiguda va patir paraplegia de les extremitats inferiors.
El tercer retall fa referència als “Sopars d’en Serrallonga” que ortanitzava aleshores el restaurant Paradís Pallejà. El retall indica que és de l’any ... i he comprovat que el 1983 encara es realitzaven, cada divendres i dissabte a la nit. Els sopars bandolers consistien en un sopar amenitzat amb un espectable a l’entorn de la figura d’en Serrallonga. El restaurant a data d’avui està tancat.
Qui va guardar els retalls hi va afegir amb bolígraf les dates. Són de 1978 i 1979.
Curiosa atracció la del bandoler, que porta a voler conèixer més i recollir informació. En aquest cas informació de premsa guardada dins les pàgines d’un llibre centenari i que acaba essent descobert al cap de quaranta-cinc anys.
Vist així, el petit tresor que suposen tres retalls de premsa em fa sentir una afortunat descobridor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada