He trobat un article publicat
per Lluís Barceló Bou (Cruïlles,1873-Calonge, 1951), historiador i bibliotecari
de Palamós, que ens aporta llum sobre
aquest cas, la violència existent a la
vila costanera en el segle XVII i el trist final del donzell Pere Pau de Ribas.
L’article es titula “Una romeria accidentada” i parteix de la
transcripció d’una làpida existent a l’exterior de l’església de Sant Joan de
Palamós que diu “A 6 de juny de 1628 se donà sepultura en la present Iglesia al
cavaller –Pere Pau de Ribes y de Terrades- en la torre de Ribes a les hores
habitant. Dos enemichs li tiraren ab pedrinyal agenollat en est puesto devant
la vera creu de la processó de Palamós venint de N.S. de la Pietat la última
festa de sinquagesma”.
L’historiador localitzà més
informació en el “Llibre de Deliberacions y Acords” municipal :
“1628- 13 de juny - ... lo
poble, junt ab lo clero, ab profesó de
la Capella de Ntra. Sera. De la Pietat...
no ha dubtat Pere Pau de Ribas acompanyat de alguns fadrins ab ma
armada, posarse cerca los graons del cementiri del lloch de Sant Joan y
arribant allí lo honorable Christofol Corsà Jurat en cap de la present vila, qui
per rahó de dit cárrech assistia y anava davant al professó y per dir al
honorable Joan Casanovas Batlle de la present vila que’s servis fer que aquells
senyors estaven allí ab ma armada se retirassen, se tirarli dits sos fadrins
sense mes ni mes, acordadament , en pedrenyal, nafrantlo tan malament que stá
ab molt poch esperances de sa vida...”.
A l’infortunat Pere Pau de
Ribas el mataren quan passava la processó l’any 1628. Aquest donzell devia
tenir raons continuades amb els jurats del Comú de Palamós, atès que Rafel
Morell havia estat un dels bandolers que protegien Cristòfol Corsà i altres autoritats enemistades amb el noble
quatre anys abans.
Lluís Barceló es pregunta , en
el seu article, qui eren els enemics del Pere Pau de Ribas i, essent aquell el
temps del regnat d’en Serrallonga i la seva quadrilla, creu que podria ser que
aquells haguessis estès les seves accions fins a Palamós.
Lluís Barceló no anava tan
encaminat. No està documentat que en Serrallonga actués per aquells verals,
però si que ho va fer un dels bandolers de la seva quadrilla, en Rafel Morell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada