dilluns, 18 de gener del 2010

LA BANDERA DE LA MUERTE


La controvèrsia va acompanyar sempre el bandoler Joan de Serrallonga.

Hi han dues visions d'ell : la de simple lladre , defensada pels historiadors com Joan Cortada, i la d'un bandoler més romàntic , defensada just deprés de la seva mort i durant la Reinaixença.
Víctor Balaguer va desenvolupar aquesta visió amb el drama "Don Juan de Serrallonga o Los bandoleros de las Guillerías" (1858), convertit en novel·la el 1859 i reeditada repetidament fins el 1871 (cinc edicions).

L'èxit de la primera novel·la el va empènyer a escriure'n una segona part: "La bandera de la muerte" (1859).

Iniciada per Balaguer i acabada per Antoni Altadill, aquesta novel·la és una continuació de l'acció de la primera. En aquella Joan de Serrallonga mort i Joana Torrelles (l'alter ego de Joana Macissa) decideix emprendre el camí de la venjança junt amb el Fadrí de Sau i altres bandolers de la quadrilla.

L'acció porta de les Guilleries a Santa Coloma de Farners (on maten l'agutzil Montredón) i fins a Barcelona. El marc històric en el que s'emmarca l'acció és precisament durant la Revolta dels Segadors.

La novel·la es troba a la xarxa , en el servei de Google Books, en l'enllaç:

La bandera de la muerte.