El divendres 31 de juliol va començar una nova edició de l'Estiu bandoler que organitzen cada any a Viladrau. La programació inclou diferents actes repartits al llarg de tot el mes d'agost: itineraris guiats a la Sala - la casa forta on va nèixer en Serrallonga- i les "Nocturnes bandoleres" -itineraris de nit teatralitzats- , activitats infantils, música del barroc, teatre amb l'obra "Les dones del bandoler" i acaba amb el gran sopar bandoler per acomiadar l'estiu.
L'Ajuntament de Viladrau em va convidar a l'acte de presentació de l'Estiu bandoler i haig d'agraïr-los el tracte i la seva bona acollida.
Durant l'acte vaig presentar el meu còmic i vaig parlar de com interpreto en Serrallonga.
Existeixen dues visions d'en Serrallonga: una realista i desmitificadora que presenta el bandoler com a simple lladre de camí ral (Joan Cortada, Joan Reglà) i la idealista i mitificadora de Víctor Balaguer i els primigenis Rojas i Coello.
Jo em quedo amb una tercera: la del popular grup de cançó Els Esquirols.
En cantar aquella tonada que tots coneixem (Torna, torna Serrallonga ; que l'alzina ens cremaran ...) el que van fer va ser convertir el nostre bandoler en un símbol de defensa de la terra (en aquest cas de defensa ambiental del nostre país).
El que jo faig és utilitzar en Serrallonga com a símbol polític de defensa del país, proposant-lo com a un redescobert heroi que l'any 1640 opta per un nou compromís amb Catalunya.
Joan Cortada va intentar esbrinar si Serrallonga tenia motivacions polítiques a partir de la seva pertinença al bàndol Nyerro. El que si sabem és que alguns bandolers que el van sobreviure van lluitar al costat de Catalunya en la Guerra de la Independència (o dels Segadors).
Crec que la llicència de fer sobreviure el bandoler i posar-lo com a paradigma de defensor de les llibertats catalanes és perdonable.
El protagonista del còmic podria dir-se d'una altra manera, però ajudar-se dels nostres referents històrics i mantenir-los vius i perdurables és un exercici de descoberta del passat i dels seus atractius.
L'Ajuntament de Viladrau em va convidar a l'acte de presentació de l'Estiu bandoler i haig d'agraïr-los el tracte i la seva bona acollida.
Durant l'acte vaig presentar el meu còmic i vaig parlar de com interpreto en Serrallonga.
Existeixen dues visions d'en Serrallonga: una realista i desmitificadora que presenta el bandoler com a simple lladre de camí ral (Joan Cortada, Joan Reglà) i la idealista i mitificadora de Víctor Balaguer i els primigenis Rojas i Coello.
Jo em quedo amb una tercera: la del popular grup de cançó Els Esquirols.
En cantar aquella tonada que tots coneixem (Torna, torna Serrallonga ; que l'alzina ens cremaran ...) el que van fer va ser convertir el nostre bandoler en un símbol de defensa de la terra (en aquest cas de defensa ambiental del nostre país).
El que jo faig és utilitzar en Serrallonga com a símbol polític de defensa del país, proposant-lo com a un redescobert heroi que l'any 1640 opta per un nou compromís amb Catalunya.
Joan Cortada va intentar esbrinar si Serrallonga tenia motivacions polítiques a partir de la seva pertinença al bàndol Nyerro. El que si sabem és que alguns bandolers que el van sobreviure van lluitar al costat de Catalunya en la Guerra de la Independència (o dels Segadors).
Crec que la llicència de fer sobreviure el bandoler i posar-lo com a paradigma de defensor de les llibertats catalanes és perdonable.
El protagonista del còmic podria dir-se d'una altra manera, però ajudar-se dels nostres referents històrics i mantenir-los vius i perdurables és un exercici de descoberta del passat i dels seus atractius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada