Serrallonga és un personatge
de primer ordre en la cosmologia històrica i llegendària del nostre país.
Quan mort el 1634 ho fa amb
una aureola llegendària com apunta la cançó “Les ninetes ploren...” i com
s’encarrega d’impulsar l’obra de teatre “El catalan Serrallonga y bandos de
Barcelona”
Esdevenia així el nostre “bon bandoler” particular. El nostre Robin
Hood, el nostre Dick Turpin...
I seria així durant els segles
que van de la seva mort i fins que Joan Cortada descobreix el procés sumarial
del bandoler i el diari El Principado publica l’extracte l’any 1868.
Aquell any s’inicia la
controvèrsia entre els partidaris de la visió romàntica del bandoler que
impulsà Víctor Balaguer i els historiadors.
Des d’aquella data es
publiquen llibres, articles en la premsa i referències en llibres d’història.
El segle XX comença amb la
visió historicista de Mn Ramon Corbella a la Veu del Montserrat, un gran
treball que també ens permet conèixer algun text del desaparegut “Llibre de
notes” de Mn. Antoni Serrallonga.
S’intercala, amb l’arribada de
la literatura popular, un període menys historicista.
I arribem a l’any 1931 i a la
publicació que avui ens interessa.
Queda clar que la figura d’en Serrallonga sempre ha suscitat
l’interès i la curiositat d’historiadors i de literats. I l’osonenc mossèn
Josep Gudiol no havia de ser diferent.
No vull parlar de la seva
extensa feina com a arqueòleg, conservador i creador de la museologia a Osona;
sinó de la seva tasca com a excursionista i divulgador de la figura del nostre
bandoler.
L’any 1896 era soci del Centre
Excursionista de Catalunya i va voler emular el mateix a la seva comarca, així
va ser fundador del Centre Excursionista
de Vic, entitat creada oficialment l’any
1911 i que va presidir fins la seva mort.
Gudiol practicava i impulsava
l’excursionisme científic i renegava “de l’excursionisme esportiu i de
l’alpinisme inútil” (sic). La seu del Centre era en l’edifici del Temple Romà
de Vic. L’antic palau dels Montcada, el mateix edifici on segles enrere havia
estat empresonada la Margarida Tallades i a on havien jutjat i penjat a Segimon
Sala, germà del bandoler, l’any 1624.
I va ser en aquest espai on
l’any 1931 va tenir lloc una activitat relacionada amb el bandoler Serrallonga.
Els diumenges 18 i 25 de gener
de 1931 es llegeixen les dues parts de la conferència escrita per Mn Gudiol. Ell estava afectat per la malaltia del
Parkinson i quasi no podia ja escriure.
La primera conferència, del 18
de gener, la va llegir Mn. Eduard Junyent i portava per títol “Qui era en
Serrallonga”.
La segona conferència, del 25
de gener, la va llegir Mn. Lluís Romeu, i portava per títol “En Serrallonga en
la literatura popular”.
D’aquesta segona he trobat una
petita crònica en el periòdic “El dia Gráfico”.
De tot el conjunt de la
bibliografia escrita sobre en Serrallonga em faltava conèixer el que va
escriure Mn Gudiol. Per això em vaig posar en contacte amb la Unió
Excursionista de Vic (entitat que va seguir al Centre Excursionista), però no
es conserven els texts.
M’interessava poder accedir-hi
per a poder completar la bibliografia, però també per a conèixer quina opinió
podia tenir l’autor sobre el nostre bandoler.
Vam tenir la sort que una part
de les dues conferències fos publicada en el diari “La Gazeta de Vich”, en el
número 3838, aparegut el 10 de febrer de 1931. Gràcies a les indicacions de
Lluís Santanach, vicepresident de la Unió Excursionista de Vic, vaig poder
saber que la Biblioteca i Arxiu Episcopals de Vic guardaven exemplars del diari
i vaig poder anar a consultar i obtenir-ne còpies.
Així, podem tenir accés al que va escriure Mn. Gudiol sobre la biografia d’en Serrallonga. Almenys una part extractada d’un text original i resumida com article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada