L’any
2006 l’escriptor Llorenç Capdevila publicava la novel·la “Serrallonga, l’últim
bandoler”, en la qual feia una nova aportació a la biografia novel·lada del
famós personatge.
Professor
de llengua i literatura i resident a Manresa, Capdevila demostra tenir un
coneixement profund de la biografia del bandoler de les Guilleries, que li va
servir per a compondre una trama que parteix d’una ficció, però que camina al
llarg de tota la novel·la pels episodis autèntics de la biografia d’en
Serrallonga. Per aquest motiu, doncs, el llibre esdevé una bona manera per a
conèixer la història del cap de quadrilla.
La
narració comença just en el moment de l’execució del bandoler a Barcelona,
moment en el qual el protagonista, Pere Masvidal, estudiant i redactor de
romanços, fill d’un notari de la ciutat, escolta unes darreres i enigmàtiques paraules
de boca d’en Serrallonga. A partir d’aquest moment el jove es veu empès a una
recerca sobre el significat d’aquestes paraules que el portaran fins a les
Guilleries.
La
recerca del protagonista es realitzarà mitjançant entrevistes amb persones que
van conèixer el bandoler : Margarida Tallades, el Fadrí de Sau –empresonat en
una galera al port de Barcelona- , un
traginer que va topar-se amb el bandoler i la Joana Macissa.
L’autor
utilitza aquestes entrevistes per a que els interlocutors expliquin al
protagonista episodis viscuts al costat del bandoler. I és en aquest moment
quan apareixen situacions verídiques com la mort de Miquel Berfull, l’assalt al
mas Seguer de Jafre, assalts al camí ral, les fugides a França, el darrer
refugi al mas Agustí de Castanyet ...
Amb
la seva recerca, però, el protagonista també es veurà atrapat en una conxorxa
per assassinar-lo, en la qual hi tindrà a veure el tresor d’en Serrallonga i
alguns personatges verídics de la noblesa catalana del segle XVII, els quals
l’autor ha sabut introduir en la trama.
La
novel·la se’ns presenta així com una eina per a conèixer l’època , la història
del bandolerisme català i la biografia del seu principal cap de quadrilla.
Farcint la narració de personatges i episodis reals, però sense defugir de les
bones aportacions de la ficció novel·lada.
Entre
aquestes darreres hi trobem el retrat de la personalitat del bandoler, objecte
de la recerca del protagonista i que aquest obté de les converses amb els que
el van conèixer. Per l’autor,
Serrallonga seria aquell personatge polivalent que transitaria per la història
i la llegenda com a home rude i sensible alhora, dotat d’encant i atreviment ,
salvatge com l’època que va viure, però capaç d’estimar les dones i respectar
els homes. En definitiva , un personatge de contrastos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada