dilluns, 1 de juny de 2015

EN JOAN SERRA , EN LA PERA




 


En La Pera a "Historia de las escuadras de Cataluña"  
de Josep Ortega i Espinós (1859)

Un altre dels quaderns que la col·lecció “Bandidos célebres españoles” va dedicar a un  bandoler català va ser el del popular Joan Serra, àlies La Pera.
Tothom en té una referència d’aquest lladre del segle XIX, doncs és el mateix a qui Lluís Llach va dedicar la seva popular cançó “El bandoler”.

De Joan Serra, en la Pera, se n’ha escrit molt al llarg dels anys. Valgui una de les darreres i més interessants mostres, la versió novel·lada de la seva vida que va escriure Margarida Aritzeta i que porta el títol “El bandoler” (Ed. Cossetània, 2014). Podeu trobar més informació d’aquest llibre en aquest enllaç

Qui era en La Pera?

La llegenda que ha arribat fins avui en dia i que és precisament la trama continguda en el quadern de la col·lecció, ens parla que l’any 1814 el vell Robusté romania al seu mas de Valls quan hi arribà un jove que li explicà una història de temps enrere.

Feia molts anys una colla de xiquets havien entrat en un hort a robar unes peres, sorpresos pel propietari aquest castigà amb un mastegot un dels petits lladres, qui plantà cara advertint: “Els petits es fan grans. Jo us prometo que em venjaré dels vostres cops”.

Robusté era aquell propietari i aquell jove que explicava la vella història era aquell nen que ara venia a complir la seva promesa i que, just en aquell moment es va treure un punyal i va assassinar el vell propietari.

A partir d’aleshores, perseguit per la justícia i els mossos d’esquadra de Valls, en “La Pera” va començar seguir amb una vida delictiva assassinant diverses persones amb qui havia tingut raons de jove.

Una de les particularitat d’aquell assassí, gran creient religiós, era que per cada mort encenia dues espelmes a l’ermita del Carme de Valls i que, abans de matar la víctima, li deixava temps perquè resés un credo. En Joan Serra també va pagar per avançat una missa  de difunts per qual a ell el prenguessin.

També li era essencial trobar-se i parlar d’amagat amb la seva estimada Maria i per això cada nit s’encaminava cap el Mas Simó , on aquella noia hi vivia i feinejava de minyona. Fou allí quan el 4 de maig de 1815, l’amo de la casa s’adonà de la presència del bandoler i anà ràpid a avisar els mossos d’esquadra.

Arribats al mas el bandoler es defensà matant dos mossos. No podent escapar es va lliurar i fou conduït a Valls, on fou jutjat i condemnat a morir a la forca i el seu cos esquarterat per a escarni públic.

Segueix dient la llegenda que abans de morir va demanar que li encenguessin dos ciris a l’ermita del Carme. Maria, la seva companya va embogir i va morir poc després. Ningú va complir la darrera voluntat d’en “La Pera”.