divendres, 26 de juny de 2015

JOSEP PLA I SERRALLONGA


El llibre de Joan Mon i Pascual "La vida y la muerte del bandolero Serrallonga" va arribar a mans del gran narrador català Josep Pla, qui va publicar una ressenya del llibre en el número 1792 del setmanari Destino (5 de febrer de 1972) que podeu llegir en una de les fotografies d'aquesta entrada.

Pla explica que ha llegit el llibre i que "todo me lleva a creer que el libro del señor Mon Pascual es lo mejor, lo más objectivo y discreto que hasta la fecha se ha producido sobre Serrallonga" i repassa una mica la història del bandoler.

Finalitza amb una aportació que va força lligada al mite nacional que havia creat Balaguer: "En 1640 empezó la guerra de Cataluña del conde-duque de Olivares. Hay todavia mucha gente en estas montañas que prefiere el dedo meñique de Serrallonga al conde-duque con todas sus preseas (joies o objectes de valor)".

Com sempre, però,  la figura mitificada del bandoler generava controvèrsia. I també va ser així en aquest cas.

Uns números més enllà de la revista un  lector, Salvi Margenat, blasmava l'obra de Mon i Pascual - com també la de Víctor Balaguer- per "augmentar la confusió encara existent sobre la realitat històrica de Joan Sala i Ferrer"i es pronunciava amb contundència contra el llibre i la referència que en feia Josep Pla afirmant que haguès estat millor que el llibre no s'hagués escrit  per ser falses les dades que s'hi contenen.

Com es pot veure, doncs, la controvèrsia entre el Serrallonga històric i el llegendari era plenament viva en els anys setanta del segle XX.