dilluns, 10 de març de 2014

SERRALLONGA AL LLIBRE "LES PRESONS D'EUROPA", DE FERRAN GIRBAL JAUME (1926)




L’autor gironí Ferran Girbal i Jaume , nascut el 1876, formava part d’una família d’escriptors, el seu pare era Enric Claudi Girbal (també historiador) i el seu germà Eduard Girbal Jaume. Ferran Girbal va publicat, entre altres, les novel·les: Àngela (1894), La Dolors (1897), L’hereu del molí (1897), La sort de Baronelli (1925) i el recull poètic Tot l’any (1902),. També traduí Shakespeare i Dickens (Càntic de Nadal, 1910).

L’any 1926 Antoni López Llibreter de Barcelona publicava una col·lecció de dos volums titulat “Presons d’Europa” dels quals era autor Ferrar Girbal. En aquests llibres recollia notícies històriques de presons com la Bastilla francesa i els personatges famosos que s’hi van hostatjar.

El primer volum, titulat “Les presons de Barcelona” , estava íntegrament dedicat a la figura històrica d’en Serrallonga i als fets ocorreguts en la Guerra dels Segadors de 1640.  El llibre esdevenia , més que un assaig sobre els presidis, una aproximació força profunda sobre una part de la història de Catalunya del segle XVII.

La part del volum dedicat al bandoler Serrallonga és el que ens interessa, començant per la presentació del bandoler autèntic i finalitzant per la seva mort a Barcelona el 1634.

Girbal va utilitzar bàsicament fons conegudes i va publicar en el seu llibre informació ja publicada des del segle XIX. Podem considerar, doncs, que el volum és una bona recopilació d’articles i notícies ja existents, útil per a que el lector les pogués tenir a disposició , l’any 1926, en un sol volum.

Comença l’obra amb la transcripció de paràgrafs de llibre de Joan Cortada de 1868 (Proceso instruido contra Juan Sala y Serrallonga). També utilitza els articles publicats per Mn. Joan Corbella en la “Veu de Montserrat” i “L’Estiuada” de Sant Hilari Sacalm.

Aquest darrer treball de Joan Corbella permet a Girbal incloure en el seu llibre una curiosa  làmina amb la “Geneaologia de Joan Sala i Ferrer, Pubill del mas Serrallonga” en la qual, a partir de les dades trobades per Corbella en els arxius parroquials de Viladrau i Querós, dona forma a l’arbre de les famílies Sala i Serrallonga des dels avis i fins els fills del bandoler i la seva muller.

A partir de la presentació dels orígens familiars d’en Serrallonga Girbal en relata la seva entrada al bandolerisme i algunes de les accions més conegudes ja publicades per Cortada o Corbella: els principals accions de la quadrilla, la detenció del Fadrí de Sau, les declaracions de la Joana Macissa i la detenció d’en Serrallonga a ca l’Agustí de Castanyet.

Finalitzada la biografia del bandoler Girbal reprodueix una síntesi de les valoracions que els historiadors havien fet sobre en Serrallonga i el fenomen del bandolerisme: les que havia publicat Corbella en els seus articles, la de Joan Cortada, les d’Antoni Bofarull (en l’obra “Història crítica de Catalunya”) i finalment  les de l’historiador gironí Julià de Chia (qui en la seva obra “Bandos y bandoleros en Gerona” -1888- va mostrar-se molt crític amb la concepció política i idealitzada del bandolerisme).

Les apreciacions de Julià de Chia clouen el capítol sobre en Serrallonga de Girbal:   “el bandolerismo de aquellos tiempos, cualquiera que fuese su filiación, no tenía ni tuvo otra bandera ni más objeto que el de la vagancia, el robo, el asesinato, y la desenfrenada comisión de toda clase de crímenes, hijos de los crueles instintos de aquellos hombres desalmados, sin que, por lo tanto, ni directa ni indirectamente llevasen sus actos execrables el menor reflejo de color político”. Com es pot veure, les més contundents i allunyades de la visió romàntica o política que havien discutit altres historiadors.

La portada del llibre és obra de Josep Alumà (Barcelona 1897-1974), un dels grans cartellistes professionals catalans de la primera meitat del segle XX.

L’edició també incorpora les tres característiques litografies que van il·lustrar originàriament el llibre de Joan Cortada i que han estat reproduïdes en moltes ocasions (p.ex. en el  : la indumentària d’un idealitzat Serrallonga , l’encontre amb la comtessa d’Erill al Coll de Montcada i la sala de turments.