Fa un temps els amics de la llibreria-espai cultural Espai 31 de Cardedeu es van interessar per disposar dels meus còmics d'en Serrallonga. Arrel del contacte que vam fer els vaig explicar l'existència d'un presumpte bandoler d'aquella vila en el procés sumarial d'en Serrallonga i d'episodis relacionats amb el bandolerisme i el suport que autoritats locals i veïns donaven als lladres. En aquesta i la següent entrada del bloc explico aquest passatge de la història dels bandolers al Vallès Oriental.
En el procés sumarial d’en Serrallonga hi trobem incloses diverses pàgines d’un procediment instruït contra un tal Domingo Serra, àlies “Lo Monget de Cardedeu”.
En el procés sumarial d’en Serrallonga hi trobem incloses diverses pàgines d’un procediment instruït contra un tal Domingo Serra, àlies “Lo Monget de Cardedeu”.
El
procés, datat del desembre de 1631, hi consta un document interessant com és la
comissió feta pel mateix virrei de Catalunya a favor del comissari Pere Antich
de Cànoves, atorgant-li poders per a la captura de bandolers, entre els quals
un tal Monget:
“Don Enrique de Aragon duque de Sogorve
y de Cardona del consejo de estado de su magestat su virrey y capitan general
en el principado de Catalunya y sus condados de Rossellon y Cerdanya.
Por cuanto al servicio de su magestad
paz y quietud de los deste principado conviene capturar las personas de T.
Monget gascon, T. Lletget de Coll, Antonio Rosas de Santa Aularia, Luis Ribes
de Monbuy alias lo Negre por tanto confiado de vos Pedro Antich y que para
prenderles hareys las diligencias necessarias en vortud de la presente os doy
la comission y poder que de derecho se requiere y ordeno y mando a las
justicias assi reales como de barones y
a otras quales quier personas de cualquier estado y condicion que sea os den la
acistencia favor y ajuda que les pidieres so pena de quinientos ducados y
quiero que valga esta comission por tiempo de dos meses y no mas fecha en
Barcelona a primeros de dexiembre de MDVXXXI”.
Tot
i aquesta autorització del virrei, veurem un cas clar de resistència al
comissari per part del mateix batlle de Cardedeu i dels veïns. Un exemple de
l’oposició de les autoritats locals i del poble a l’autoritat reial de la que
es queixaven de manera reiterada els representants d’aquesta a Catalunya. Una
oposició i un suport als bandolers que permetien la continuïtat de les accions
en aquells anys.
Segueixen
les declaracions davant Pau Guiament, relator del procés sumarial d’en
Serrallonga, de Pere Antich de Cànoves
comissari reial, qui explica els fets que van succeir a Cardedeu el dia
11 de desembre de l’any 1631:
“Ahir demati allent a les vuyt hores jo
en companyia de Pere Torrent de Tagamanent, Bernat Valls habitant en Llerona y
altres en virtut de comissio expressa que tinch de sa excellentia anarem a
capturar la persona de dit lo Monget de Cardedeu com de fet lo capturarem enuna
montanya sobre Belloch ahont lo aguaytavem dos dies y apres de haverlo capturat
havent jo sabut que lo dit Monget tenia una caxa en casa de T. Roses de
Cardadeu dexi lo Monget en casa de T. Campmajor de la parrochia de Cardadeu que
esta dalt a la montanya ab guardes y jo men baxi en companyia de dits Bernat
Valls y Pere Joan Torrents a regonexer la casa de dit Rosers per veurer y
regonexer la caxa”.
El
comissari Antich, però, no va reeixir en la seva missió atès que es va trobar
amb la resistència del batlle mateix i dels vilatans de Cardedeu:
“Quan forem devant casa del balle de
dita vila de Cardadeu ques diu Nicolau que te casa fora de la vila vehent jo
que sen anave deves la vila jol fiu cridar y en asso senti uns crits que hu
ques diu Pere Riera sastre cridave y girantme jo viu queu deye a Jaume Armendia
de Canovas que es home facioneros y gran fautor de dit Monget que estave
parlant ab Joseph Nicolau fill de dit balle y vehent jo que dit Jaume Armendia
fugia deves la inglesia ab dos pedrenyals hu en cada ma lo arremeti ab crit de
no moure el rey y digui a dit Nicolau balle quem fes acistentia y dit balle may
ho volgue fer ans be me responque que no li avalotas la vila y que li amostras
lorde que jo crech ho feye perque dit Jaume Armendia se posas en cobro”.
El
comissari no sols va trobar resistència del batlle Nicolau i els fills
d’aquest, Josep i Jacint, sinó que tota la vila s’alçà contra ell:
“Y lo dit Joseph Nicolau y Hyacinto
Nicolau fills de dit balle anaven tras de dit Jaume Armendia cridant y giraren
deves nosaltres cridant y dientme que ere un lladre tot y quem tingues tenint
jo sempre un basto de rey en les mans de llargaria de alguns tres palms (bastó
distintiu de les autoritats) y no tansolament nom feyen acistentia que encara
me envestiren ab agullades a les mans cridant sempre al lladre al lladre de tal
manera que molta gent de la vila isque en llur favor y contra de mi quem fou
forçat haverme de retirar fugint en casa den Llibra que esta al cap de la vila
que altrament me hagueren mort ... y fou causa que jo no pogui regonexer la
casa de dit Roses per regonexer la caxa de dit Monget ... y tambe per poder
acuydir corrent ahont havia dexat al dit Monget pres que no anassen a donarli
llibertat y aixi prengui a dit Monget yl he portat pres vuy en los presents
carcers reals”.
La
declaració del comissari Pere Antich fou corroborada, en el mateix sumari, pels
seus acompanyats Bernat Valls i Pere Joan Torrent .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada