L'any 2002 el Grup de Recerca Folklòrica d'Osona publicava el llibre "Cançons tradicionals catalanes recollides per Jacint Verdaguer" de Salvador Rebés (Ed. Abadia de Montserrat):
"L'entusiasme per la cançó tradicional li venia a Verdaguer d'haver-se format en l'ambient pagès de la seva comarca, fins ben entrada la joventut. La plana de Vic tenia fama de ser un dels racons de Catalunya on s'havien conservat amb més fermesa les tradicions de l'antigor. El cançoner hi era present arreu: a la feina del camp, als temps de lleure, en boca dels pastors, els traginers, els segadors, els passavolants...".
Sembla que Verdaguer va prosseguir en aquesta tasca de recull de cançons populars fins el 1882, quan Milà i Fontanals publica el "Romancerillo Catalán", el recopilatori més exhaustiu del cançoner català, i Verdaguer sent complert el somni de salvaguardar tot aquest tresor etnològic del país.
I entre les cançons que Jacint Verdaguer va localitzar i inventariar n'hi ha les dues sobre en Serrallonga, una de les quals és la que és la que explicava que havia recollit a Marià Aguiló el 1865 i que va motivar la seva anada al mas Serrallonga.
Es tracta de dues versions de la cançó tradicional d'en Serrallonga, d'origen incert, però escoltada, recollida i cantada en multitud de llocs de la nostra geografia. La lletra de la cançó ha tingut múltiples variacions i aquestes inventariades per Verdaguer en son una bona mostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada