dimecres, 19 de març de 2014

EL VIATGE DE JULI SERRA A LES GUILLERIES (1): LA ROCA DEL MAL SOPAR

L'antic poble de Sant Romà de Sau, sota la cinglera del Puig de la Força.
L'espectacular "Roca del Mal Sopar", amb l'església de Querós al fons.


L’any 1890, un nombrós equip de militars trascamà les Guilleries i el Montseny amb la finalitat d’aixecar un plànol de la zona. Justament les guerres carlines, aleshores ben recents, havien evidenciat la mancança d’un plànol que informés del terreny.

Durant vuit mesos, soldats i oficials recorregueren els voltants de Santa Coloma de Farners, arribaren al Montseny passant per Arbúcies a l’anada i Viladrau, Espinelves i Sant Hilari Sacalm a la tornada; exploraren els voltants d’Anglès, la Cellera, Osor, Susqueda i Querós  ... fins a Tavertet, Rupit i Vilanova de Sau; i finalment tornaren des d’Amer cap a Vic passant pel Collsacabra.

Totes les experiències i les descobertes del viatge foren recollides pel tinent topògraf Juli Serra en un diari, que després traspassà al llibre Las Guillerías, publicat l’any 1891 per l’editor Luis Tasso.

L’any 2002 els autors Josep Tarrés i Emili Rams publicaven “Un viatge per les Guilleries i el Montseny” (Ed. Rafel Dalmau) que oferia una visió actual del recorregut pioner fet l’any 1890 per Juli Serra.

El recorregut d’aquells soldats per tot aquell ample territori i el diari publicat posteriorment per Juli Serra suposa un document inestimable per a conèixer com eren les Guilleries a finals del segle XIX. I no sols pels textos, sinó també pels gravats que van acompanyar l’edició original i que van ser reproduïts en l’edició de 2002.

Aquests gravats van ser realitzats a partir de fotografies de Rodrigo Carrillo de Albornoz, el fotògraf de l’expedició militar, i ens permeten conèixer a finals de segle els paisatges i els pobles de les nostres contrades.
En aquell llarg viatge els expedicionaris van haver de trepitjar necessàriament les terres del bandoler Serrallonga, impregnades del record de les seves llegendes i gestes, com la que fa referència a la Roca del Mal Sopar que va transcriure Juli Serra:

“Cual centinela avanzado sobre sus aguas, un montón de peñascos informes en el que algunos quieren ver un monumento druida, en el que yo sólo veo un lugar conocido con el nombre de Roca del Mal Sopar, á causa de la escena que sobre ella se desarrolló , y que contaré por ser concisa.

Perseguido un día D. Juan de Serrallonga por las tropas del virrey de Cataluña, traspuso montes y pasó collados hasta dar con su habitual residencia, Carós y sus inmediaciones. Disponíase á cenar tranquilamente sobre la famosa roca, cuando fué sorprendido por sus perseguidores que ni tiempo le dejaron para ocultar sus bastimientos. Huyendo él y los suyos á la desbandada consiguieron escapar, y desde entonces se dió á la Roca en la comarca el nombre del Mas sopar, del mal cenar que diríamos nosotros”.

L’autor tampoc va estar-se de descriure la particularitat salvatge d’aquell entorn de les Guilleries més salvatges i profundes:

“Carós; allí está el corazón de la comarca abrupta. Aquello son Las Guilerías en todo el esplendor de una naturaleza primitiva. Bosques casi vírgenes; veredas por caminos; labriegos amantes del terruño del que jamás salieron, y que se asombran oyendo hablar del ferrocarril, de los grandes centros de población, de la sociedad y de la vida modernas. Alrededor de Carós agudos picos; el río retorciéndose y revolviéndose para salvar la muralla granítica que encajona su cuenca”.

1 comentari:

Quim Bou ha dit...

És increïble com situacions que d'origen són més aviat negatives (ja m'imagino la gràcia que devia fer a la gent del país que voltessin soldats amunt i avall) acaben essent tot un tresor cultural...
Salut!
Quim