dilluns, 3 de març de 2014

SERRALLONGA AL TEATRE (10): DON JOAN DE SERRALLONGA (1922)




El 7 d’octubre de 1922 s’estrena al teatre Tívoli de Barcelona una nova adaptació de l’obra de teatre de Víctor Balaguer, ara en català i adaptada com a drama líric. L’editor “Salvador Bonavia  llibreter” publicaria l’obra el mateix any.

L’encarregat d’escriure el text  i fer l’adaptació a l’escena lírica (sarsuela) va ser el poeta, crític d’art i filòsof  Francesc Pujols i Morgades (Barcelona 1882 – Martorell 1962).

L’encarregat de la part musical va ser el popular compositor  Enric Morera  (Barcelona, 1865-1942). De Morera tots recordem la composició d’algunes de les més populars sardanes, però va ser el músic amb més talent dramàtic i el que millor va servir els ideals del teatre líric modernista. Va ser, també, el més decidit defensor dels plantejaments del teatre líric en català, per al qual va comptar amb la cooperació dels més eminents llibretistes del moment, prova de la seva capacitat de convocatòria.

En l’estrena de “Don Joan de Serrallonga” també va destacar-hi un dels actors: el tenor Emili Vendrell (Barcelona 1893-1962). Enric Morera el va escollir per al paper de Fadrí de Sau, acompanyant així a la joves soprano Josefina Bugatto, en el paper de Joana Torrelles, i  el ja famós baríton Emilio Sagi-Barba, en el paper de Don Joan de Serrallonga.

Aquesta actualització del personatge del bandoler, adaptant el text de l’obra de teatre de Víctor Balaguer al gènere de la sarsuela va tenir molt d’èxit en el seu moment, aportant una nova popularització del personatge en els anys vint del segle passat. La sarsuela s’ha representat encara no fa molt anys, com és el cas de les representacions a l’Orfeó Martinenc de Barcelona el juny de 2012.