divendres, 28 de febrer del 2014

SERRALLONGA AL TEATRE (9) : LA MORT D'EN SERRALLONGA (1903)


L’any 1903 trobem altra peça de teatre, titulada “La mort d’en Serrallonga” , editada –en un llibret senzill de setze pàgines i portada- per la llibreria Salvador Bnavia de Barcelona.

Es tracta d’un “drama històrich en un acte y dos cuadros en vers” i el seu autor és Ramon Muntané.

No he trobat biografia d’aquesta autor dramàtic (és possible que es tracti d’un peudònim), però si referències a altres peces teatrals que serien de la seva autoria i també publicades pel mateix editor: “Ditxós Tenorio!”, “Un torero d’hivern”, “Els duros sevillanos”, “Toreros de pega”... Per la quantitat de referències que he trobat de l’època (principis del segle XX) Ramon Muntané devia ser un prolífic autor centrat en senzilles comèdies teatrals. 

“La mort d’en Serrallonga” –talment com faria Josep Aladern amb la seva obra “La fi d’en Serrallonga”- repassa els darrers moments del bandoler abans que sigui ajusticiat, amb una conversa amb el seu lloctinent , el Fadrí de Sau, que li proposa al seu capità substituir-lo davant el botxí, cosa a la qual en Serrallonga es nega:
 
“¿No m’han condemnat á mort?
Resolt don Joan morirà,
Que ans de fujir, pujaría,
Dalt de tot del catafalch,
Y diría á tot lo poble
Com ho fá un bon catalá:
Jó só Joan de Sarrallonga
Veniu á tallarme’l cap!”

En aquest punt vull fer notar que la tradició oral i la literatura havia convertit el Fadrí de Sau en un fidel company d’en Serrallonga, obviant que el veritable Jaume Melianta havia esta empresonat el 1631 i que havia confessat davant la justícia a canvi de condonar la pena capital per la de galeres. Víctor Balaguer va crear un nou traïdor en la figura d’un bandoler de la quadrilla anomenat Bernat, de qui la Joana Torrelles es venja matant-lo al final de la seva obra teatral.

La tercera escena de l’obra és la trobada de Serrallonga amb la Joana a la presó i finalitza amb l’execució del bandoler i la Joana  advertint al Fadrí de Sau que venjarà el seu amat.

“Poble tot de Barcelona!
Mira’l cap d’en Serrallonga
Mort per lladre y asessí!”·