Entrada al Teatre Circ Barcelonès, avui desaparegut
al carrer Montserrat de la capital.
L'entusiasme pel personatge del bandoler i la productivitat de Víctor Balaguer devia ser altíssima, doncs el mateix any -1858- de l'estrena de "Los bandolers catalans ó lo ball den Serrallonga" , ha escrit i estrenat la segona obra "Don Juan de Serrallonga ó los bandoleros de las Guillerias".
Es tracta ja d'una obra més elaborada, un drama en quatre actes, que s'estrena al Teatre Circ Barcelonés l'11 de març de 1858 amb gran èxit de públic i que suposarà l'eclosió defintiva del Serrallonga balaguerià.
L'argument d'aquest nou drama serà el definitiu de l'autor i que posteriorment adaptarà a novel·la: el Serrallonga noble, cavaller nyerro, enfrontat als Torrelles i abocat a la muntanya per raons d'injustícies. De fet, el mateix argument que havien escrit en el segle XVII Coello, Rojas i Vélez amb "El Catalan Serrallonga", raó per la qual s'ha acusat a Balaguer de plagi d'aquella primera obra de teatre i que ell mateix reconeix en el pròleg ("He procurado en este drama ceñirme á la tradicion, corraborada por la comedia de Coello, Rojas y Velez que debió de ser escrita bajo la influencia próxima de los acontecimientos").
Naturalment, però, la intenció de l'autor català era de portar l'aigua cap el seu molí (la creació i enaltiment del bandoler com a heroi romàntic, però afegint un component de reivindicació de la història i les institucions nacionals i del liberalisme polític).
Cal llegir el pròleg afegit per l'autor a la primera edició publicada de l'obra.
Per una part defensa el caràcter popular i democràtic dels nyerros, enfrontats a la noblesa :"La nobleza ha sido siempre defensora de sus absurdos privilegios y de sus incalificlables prerogativas, solo que en Catalña estaba contenida en sus arranques de orgullo por el freno de unas admirables instituciones políticas".
Per una altra part defensa la seva visió heròica del bandoler Serrallonga: "Este drama, he dicho, es una vindicacion de Serrallonga, que habia llegado hasta nosotros como tipo de ladrones, de salteadores y facinerosos". I per a fer aquesta reivindicació utilitza la tradició oral "que me fue contada por varios sugetos de Vich y algunos de los pueblos mismos de las Guilleries", com també la comèdia escrita per Coello, Rojas i Vélez.
Pocs arguments que justifiquin la veracitat del Serrallonga que descriu , però per a ell suficients per a redactar un bon drama, amb suficients ingredients per atrapar el públic i aconseguir un rotund èxit.
Aquesta obra de teatre es va editar no menys de nou vegades entre els anys 1858 i 1913. La d'aquest darrer any, editada a Madrid per la Sociedad de Autores Españoles és la que jo guardo en la meva col·lecció.
L'obra és consultable a Internet al servei digitalitzat de Google Books, en aquest enllaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada