SERRALLONGA AL TEATRE (3) : VÍCTOR BALAGUER, 1858

Víctor Balaguer, un dels nostres principals escriptors de la Renaixença, va sentir-se especialment motivat i molt actiu en la divulgació de la història del país i en l'ús d'una concepció i reivindicació catalanista d'aquesta història.

Activíssim i entusiasta, a mitjans del segle XIX va començar a publicar tota mena d'escrits que van donar un impuls decisiu a l'establiment i la popularització d'una mitologia nacional catalana; és aleshores quan es devia adonar de les possibilitats del bandoler Serrallonga per a la seva construcció mítica de Catalunya.

Vagi per endavant que a Balaguer sempre se l'ha titllat d'entusiasta però alhora de poc erudit, menystenint la veracitat d'obres -o part de les seves obres- com la seva "Història de Catalunya". Ens hem de fixar, però que és un autor d'un període en que la historiografia tenia uns límits i no s'havia desenvolupat com ara. Per tant, és més que raonable que prengués i desenvolupés  ,voluntàriament o involuntària, la imatge del Serrallonga noble i romàntic que s'havia estés d'ençà el segle XVII.

Això va ser causa de no poques crítiques i controvèrsies (va escriure el seu Don Juan de Serrallonga al mateix temps que l'historiador Joan Cortada publicava el seu llibre sobre el procés sumarial del bandoler i presentava la veritable història d'aquest) ; amb tot s'ha de reconèixer la seva habilitat per a fer reviure la llegenda i permetre una aproximació dels catalans al seu passat.

Balaguer va entrar en contacte amb el personatge del bandoler aproximadament l'any 1858, arran de l'adaptació escènica d'una de les versions del popular "Ball d'en Serrallonga" que li devia caure a les mans en les seves recerques. Aquell any s'estrenava al Teatre Circ Barcelonès la seva obra "Los bandolers catalans ó lo ball den  Serrallonga" amb gran èxit de públic, molta espectació i alguns crítics contraris a l'enaltiment del bandoler mitjançant una obra teatral.

L'obra la va editar Manero Editor,  en paper , l'any 1858 i és consultable en aquest enllaç del servei Memòria Digital de Catalunya.

El text de presentació d'aquesta edició se'ns descriu l'origen de l'obra: "Entre las dansas parladas y declamades del nostre pais n'hi ha una que se titula lo ball d'En Serrallonga. En 1858 es tractá de posar en escena en lo teatro del Circo Barcelonés y se doná al autor lo encárrech de arreglarla y novament posarla en vers, guardant empero lo carácter de la dansa antiga y procurant conservar lo tipo y fisonomia de aquella, sensa despullarla de certa part grotesca coneguda ja del poble y admesa com  moneda corrent. Lo autor tractá de cumplir l'encárrech, fent una pessa dramática calcada sobre l'antiga y tradicional, de la que aprofitá tot lo poch que li sembá ten ir algun  mérit literari. La idea del autor ha sigut la de sustituir ab una pessa dramática de algun sabor literari, ja que no de algun mérit, la ridícula representació del ball d'En Serralloga, y á fi de ferla acceptar pel poble, li ha estat precís admétrer alguna escena de cert género que acás la crítica literaria trobe massa grotesca. Tingase donchs en compte pera la crítica".

Aquesta primera peça de teatre que va escriure Balaguer sobre el personatge inclou , efectivament, passatges no existents en el popular ball de plaça que la va inspirar. Però és ben cert que part de la representació segueix i respecta una part del contingut del ball parlat, amb la presentació d'alguns dels bandolers que volen entrar en la quadrilla d'en Serrallonga i de les malifetes que han de servir de credencial per a entrar-hi.

L’acte únic de l’obra teatral transcorre en la plaça del poble de Querós en la vetllada de la festa de Sant Joan. Al lloc arriba Serrallonga, la Joana i la resta de bandolers qui, com en el ball popular, fan la seva presentació davant el cap de quadrilla.

Es presenten a ell els bandolers  Fadrí de Sau, en Rocafort, en Blavet, en Ferrer de Gratallops; moment pel qual Balaguer va servir la tonada clàssica del ball popular:

“Serrallonga, Deu vost guart

á vos y á la companyia.

Vinch á véurer si’m voleu,

si’m voleu en la quadrilla”.

També hi afegeix la declamació d’una gitana que adverteix al cap de quadrilla que es guardi d’un traïdor.

L’escena acaba amb les paraules del batlle de Querós:

“Ballem coronarem

la festa de Sant Joan”

I finalitza amb una dansa o gran ball dels actors, acompanyats d’una coral.

L'edició que jo he aconseguit per a la meva col·lecció particular és la continguda en el volum "Esperansas y recorts" publicat el 1868 per l'editor Jaume Jepús.