Anunci de la representació de "La Venganza", junt amb
el "Don Juan de Serrallonga" al Círcol Tradicionalista
d'Olesa de Montserrat. Any 1912.
el "Don Juan de Serrallonga" al Círcol Tradicionalista
d'Olesa de Montserrat. Any 1912.
L’éxit del drama i l’obra de teatre de Víctor Balaguer va ser fulgurant i ben aviat van aparèixer segones parts no signades pel mateix autor que donaven continuïtat a l drama teatral.
Una d’aquestes va ser la titulada “La Venganza”, publicada a Barcelona l’any 1862 per la Imprenta de Juan Vilá y Cia. . El 1866 es reeditava dins la col·lecció “Archivo central lírico-dramático” per l’editor Libreria de Edualdo Puig . L’obra portava el subtítol de “Segunda parte de D.Juan de Serrallonga”.
L’autor era D. Ramon Mora. Aquest fou autor de diferents obres de teatre de caire històric, entre d’altres La rendición de Tetuán i José Pujol alias Boquica. Sembla que s’especialitzà en segones part i sembla que no li anava del tot malament, aquesta forma de parasitisme literari. Entre altres publicà també els drames Les joies de la Roser i L’incendi d’Hostalrich.
L’argument dona continuïtat a l’escrit per Balaguer a partir de la mort de Serrallonga i hi apareixen com a protagonistes Joana de Torrelles i el Fadrí de Sau, emboscats a les muntanyes i pretenent la venjança per la mort del cap de quadrilla, com diu el Fadrí a Burxot, un dels personatges de l’obra:
“Fadrí sabrá tanta fineza; amigo;
ten en mí ebn mi causa confiana,
los Narros á don Juan darán venganza”.
Joana de Torrelles capitaneja els nyerros proscrits i es planteja venjar-se contra el comte Don Joan de Colmenar, qui en un passatge de l’obra reconeix que:
“Fuí yo comisionado
siendo yo gobernador
de Vich, á hacer perecer
á una pérfida mujer
de las montañas terror;
una horrible bandolera
con un millar de perdidos
que á fúer de Narros, bandodos
robaban por donde quiera.
Era viuda la talten en mí ebn mi causa confiana,
los Narros á don Juan darán venganza”.
Joana de Torrelles capitaneja els nyerros proscrits i es planteja venjar-se contra el comte Don Joan de Colmenar, qui en un passatge de l’obra reconeix que:
“Fuí yo comisionado
siendo yo gobernador
de Vich, á hacer perecer
á una pérfida mujer
de las montañas terror;
una horrible bandolera
con un millar de perdidos
que á fúer de Narros, bandodos
robaban por donde quiera.
de un noble vil, desleal,
apellidado don Juan
de Serrallonga: es historia
romancesca, y aun estraña,
no hay ningun hijo de España
que no guarde su memoria”
En la part final del drama els bandolers aconsegueixen la venjança que buscaven, assaltant el palau del comte. Pedro, el fill de Serrallonga i la Joana serà el braç executor, batent-se en duel i matant el malvat fill del comte Colmenar. Per la seva part el Fadrí de Sau farà el mateix amb el comte.
“Muerto yace ya el malvado
que nos causó tanto afan:
mi querido capitan,
por fin has sido vengado!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada