dilluns, 24 de febrer de 2014

SERRALLONGA AL TEATRE (7) : NARROS Y CADELLS, 1864


La façana del Teatre Principal a Barcelona.

El contundent èxit de l'obra de teatre de Balaguer i les continuades representacions d'aquesta va propiciar que uns anys després aparegués una segona part del drama, ara no escrita per ell.

Es tracta de "Narros y Cadells" , que es presentà com a segona part de D. Juan de Serrallonga. L'obra es un drama de quatre actes i en vers i es va representar al Teatre Principal de Barcelona l'any 1864, tot i que va ser escrita cinc anys abans (data del vist-i-plau del censor de teatros que apareix en la publicació).

L'autor és Fernando Guerra, possiblement un pseudònim, i del qual no he aconseguit més informació, tot i que en l'obra de teatre editada s'hi fa una relació de fins a vuit obres dramàtiques escrites per aquest autor.

La trama de l'obra dóna continuïtat al que va finalitzar Balaguer, amb la Joana Torrelles, el Fadrí de Sau i el fill d'en Serrallonga (que ara ha afillat l'antic lloctinent del bandoler) buscant venjança per la mort del noble bandoler.

S'hi perd tota la pàtina catalanista que havia escrit Balaguer, doncs amb la venjança consumada, els protagonistes criden: "Harto ha sufrido Cataluña, dejémosla gozar de tranquilidad, y en lugar de perder nuestras vidas hermanos contra hermanos, marchemos á Flandes a combatir contra los estranjeros". O amb discurs conciliador:"No haya de hoy mas entre nosotros narros y cadells; peleemos hasta morir por este solo grito: ¡Viva España!"

I finalitza l'obra amb un compromís amb la monarquia i d'efervescència pàtria: "Y al abandonar nuestras queridas montañas para reunirnos al ejército de don Juan de Austria, uno sea el grito de todos sus hijos. ¡Viva Cataluña!. ¡Viva!".

Durant anys Víctor Balaguer va rebre força crítiques per la seva reivindicació del personatge d'en Serrallonga. Només cal llegir aquesta de la revista "La Barretina" de l'any 1989. Prou que s'hi va defensar, fins el punt que en la seva obra "Historia de Catalunya", publicada l'any 1887, fa una contestació a aquestes crítiques i defensa el seu personatge.

No se li havia escapat l'estrena de l'obra de teatre de Fernando Guerra -i les substancials diferències entre la seva voluntat de polititzar des d'una perspectiva catalana i liberal el mite dels bàndols nyerros i cadells-  i per això escrivia, entre defenses a la seva pròpia obra, una crítica a aquesta segona part: "y por esto deploro que, no sé por quiénes, se le hayan escrito segundas partes, cuyo mérito no trato de calificar, pero á cuyos autores no ha guiado de seguro la idea que á mi me impulsó á poner en escena á Don Juan de Serrallonga".

L'obra de teatre la va publicar el mateix any l'Establecimiento Tipografico de Narciso Ramirez" de Barcelona i es pot consultar digitalitzada a Google Books, en aquest enllaç.