divendres, 14 de març de 2014

EPISODIS DE BANDOLERISME A CARDEDEU (i 2) : LO MONGET DE CARDEDEU

El mas o "castell" de Vilalba de la Roca del Vallès, al límit amb el terme
 Cardedeu, on treballava en Monget de Cardedeu (foto: elcaudelabici-joan.blogspot.com)


El mes de juny de 1632 es prenen les declaracions a Domingo Serra, àlies Lo Monget de Cardedeu i originari de França  (“agricola naturalis loci de Ages diocesis de Homs regni Franciae)”:

“Haura nou o deu mesos quem prengue Pere Antich de Canovas treballant en una artiga que tinch en lo terme de Belloch pero jo no se perque”.

El relator li pregunta si ell és l’anomenat “Monget de Cardedeu” i ell assenteix:

“Jo estigui haura alguns quinse o setse anys en la casa de Montserrat ques diu Vilalba en lo terme de Cardedeu ym posaren nom lo Monjet y sempre de les hores ensa me han dit lo Monjet de Cardedeu”.

A continuació l’interroguen sobre diferents qüestions:
“Interrogatus que diga si ell deposant conex a Benet Vadell dit lo Vedello de la parrochia de Sant Pere de Bigues que vuy voga en galera”.

“Interrogatus que diga si ell deposant ha coneguts a Ramon Muntada de Sant Llorens Çavall y a Cebria Soler dit lo Negre de Tona tots dos ja preterits diga quins tractes ha tinguts ab ells”.

“Interrogatus que diga si algunes tres semmanes abans de les festes de Nadal del any 1630 se juntaren en una serra mes avall de Canoves y de alli tots armats de pedrenyals curts y llarchs partiren y anaren a robar la casa de T. Cata y Massaguer de Canoves”

“Interrogatus que diga si lo dia e festa de Sant Joan de juny del any 1629 trobantse junts prop lo castell de Monbuy tots armats anaren desde puesto a robar la casa de Fermi Roca de Sant Llorens Çavall”.

I a totes elles el deposant respon que “Et dixit noy ha tal” o “Et dixit señor noy se res”; negant les acusacions o saber-ne cap cosa.

Un mes després d’aquestes deposicions, el 14 de juliol de 1632, trobem en el sumari la “manlleuta” del Monget de Cardedeu. La manlleuta de pres era en aquella època la formalitat per al qual les batllies i les corts de justícia posaven en llibertat provisional un pres sotmès a procés, mitjançant una fiança o garantia econòmica posada per un tercer. Aquest tercer era responsable del retorn del pres.

Domingo Serra va sortir de presó “enmaulletat” per Francesc Fages, hostaler, i Arnau Cassanyes, taberner, tots dos de la ciutat de Barcelona, els quals dipositaren una fiança de cent lliures a favor de la reial tresoreria, amb la condició que el pres retornés a presó el mes d’octubre següent.

El Monget de Cardedeu, però, no va tornar a presó, atès que el 27 de gener de 1633 trobem un apunt en el procés sumarial segons el qual Vicenç Sabado, carceller reial declara que “en los presents carcers reals noy es ni si es presentat lo dit Domingo Serra dit lo Monget de Cardedeu”.

A causa d’aquesta fugida els fiadors perderen les cent lliures. El 9 de juny de 1633 es va dictar, a petició de Francesc Fages, una ordre d’execució contra els béns de Domingo Serra per a fer front a les cent lliures. No sabem, naturalment, si va poder es va poder executar aquesta ordre.