divendres, 7 de març de 2014

SERRALLONGA AL TEATRE (i 11) : ÀLIES SERRALLONGA (1974)




Dissenys de Fabià Puigserver per al vestuari de l'obra.
Extrets de: Institut del Teatre



El bandoler Serrallonga va ser de nou protagonista d’una obra de teatre amb l’”Àlies Serrallonga” estrenada per la companyia Els Joglars l’any 1974.

La imatge del bandoler és utilitzada per a un ús en mans de la companyia dirigida per Boadella. Queda ben explicat en la crítica teatral escrita per Xavier Fàbregas en la revista Destino l’any 1975:

Alies Serrallonga és una reflexió sobre Catalunya i els catalans, on el sarcasme serveix als Joglars de revulsiu i de definició, al mateix temps, davant la peripècia col·lectiva, la nostra, feta de queixes, justificades algunes i demostració d’una ineficàcia secular i congènita les altres.

A Alies Serrallonga la figura del bandoler apareix envoltada d’una sèrie d’elements populars ja que en realitat és ell mateix qui s’ha convertit en un element més dels signes identificadors d’una cultura. Dins d’aquest context s’ha de considerar l’actuació del bandoler i dels seus homes, a fi de comprendre la seva dialèctica amb el poder constituït, un poder llunyà i estrany que no brota del país, sinó que plana sobre ell.

A l’obra podem distingir tres etapes successives. En una primera la societat agrícola s’autoabasteix, sense advertir que el seu esforç col·labora a sostenir les forces que frenen el progrés i que acabaran per enfonsar-la; un segon moment el defineix la falta de béns necessaris i la insurrecció que segueix; la tercera etapa ens il·lustra sobre els mecanismes de repressió i ens situa davant dos mons que mútuament s’exclouen.

En el sarcasme abocat sobre el món convuls i vital dels pagesos i bandolers –dues vessats d’una mateixa manera de ser- apareixen els tons càlids que donen la comprensió a un fet entranyable; el món del poder, representat per la cort dels Habsburgs, el veiem en tot moment com un món grotesc, d’una negativitat radical. Al no mantenir relacions amb el poble el poder es converteix en una superestructura que sols pot sobreviure mitjançant la negació de la història; i aquesta negació sols pots prosperar mitjançant la violència sistemàtica”.


Com veia Albert Boadella , director de la companyia, el personatge històric d'en Serrallonga?.

La resposta l'he extret de la revista ORIFLAMA, que en el seu número de maig de 1975 va incloure una entrevista al director amb motiu de l'èxit de l'obra:

"La vida dels bandolers és molt teatral, està plena d'una certa poètica. Allà -es refereix a Pruit, a la zona del Collsacabra on residia aleshores la companyia- el record és viu, no com als textos. Bé, endefinitiva, només ha quedat el text de Víctor Balaguer, que va deformar la imatge del personatge popular. Hi ha un altre text que té una gran validesa. És el sumari judicial d'en Serrallonga. El sumari és una part, però coneixent els pagesos i els paratges et fas la idea de la resta. I encara en queden molts de Serrallongues".


Aquesta metàfora teatral sobre el poble enfrontat al poder , passada pel sedàs burlesc dels Joglars, va representar-se fins el 1976. 

Uns Joglars encara arrelats a la terra, amb tot el potencial creatiu i sarcàstic, que conreaven bones crítiques i eren la punta de llança del teatre català més inquiet i reconegut. Amb els anys les coses canviarien dins el cap d'Albert Boadella.