dimecres, 18 de desembre de 2013

SERRALLONGA. EL BANDOLER, LES SEVES DONES I LA JUSTÍCIA

Publicat el 2008 per l'editorial Esfera Llibres, els seus autors són Isabel Graupera i Lluís Burillo, amb pròleg de l'historiador Xavier Torres, aquest llibre s’inscriu dins els assaigs històrics sobre la figura del bandoler, tot i incorporar un interessant capítol que resumeix el que s’ha escrit sobre el bandoler en la literatura i el que s’ha tramès d’ell mitjançant la tradició oral.


El punt de partida dels autors és qüestionar-se si el document del procés judicial contra Serrallonga, dipositat a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, és la font més fidedigna per conèixer la figura del bandoler ateses les circumstàncies en que va ser escrit. (És un document judicial,escrit per notaris, amb declaracions dels seus companys de quadrilla i la seva pròpia confessió sota tortura...) .A partir de l'anàlisi del fenòmen del bandolerisme a casa nostra, situen la figura del pagès Joan Sala en aquest univers fora de la llei habitual de l'època .

La principal aportació dels autors, però, és l'anàlisi   de la figura de les dones en l'entorn de les colles bandoleres de l'època i les investigacions sobre la figura de la Joana Macissa.


El paper transgressor que jugaven les dones en les colles de bandolers és un capítol interessantíssim que inclou tota la recerca que els autors varen fer sobre la figura de Joana Macissa, la darrera amant del bandoler. La seva seva declaració en el procés judicial contra Serrallonga obre molts dubtes: d'on era realment? era en realitat de Castelló d'Empúries o provenia de França? era vídua o casada?.

I és que els autors van indagar en els arxius parroquials de Castelló i no van trobar cap referència a una Joana Macissa en aquell municipi i en aquella època, però si d'una tal Joana Artigues. La hipòtesi del llibre seria, doncs, la possibilitat que aquesta darrera hagués estat la veritable companya del bandoler.

El llibre acaba amb un capítol que fa referència al procés de mitificació del bandoler mitjançant la literatura i la tradició oral, amb especificació del paper que la Joana Macissa ha tingut en cada moment d'aquest procés (de la visió dels coetanis del segle XVII fins a la dels actuals historiadors).

Un capítol molt interessant del llibre també es dedica a la iniciativa mitjançant la qual l'Ateneu Barcelonès va transcriure i mecanografiar el procés sumarial d'en Serrallonga trobat per Joan Cortada. L'escriptor i folklorista Aureli Capmany, soci de l'Ateneu, va proposar a l'entitat la necessitat de transcriure i salvaguardar tan valuós document i així es va acordar en sessió del 2 de gener de 1926.

El juny de 1931 l'entitat ja disposava de l'autorització per a fotografiar el procés en l'Arxiu de la Corona d'Aragó, a continuació es fa el picatge mecanografiat que s'encarrega a Joan Camós per un total de 3.000 pessetes. Tot això va ser possible gràcies  al mecenatge de Rafel Patxot, qui rebria una de les tres copies del procés mecanografiat.