Xavier Roviró i
Alemany és l’autor d’aquest llibre sobre la història, la llegenda i la
literatura del bandoler. La publicació va a càrrec de Farell Editors i se n’han
fet diferents edicions des de l’any 2002. Actualment encara es troba a les
llibreries.
Aquest llibre de
petit format conté quatre parts diferenciades:
-
La primera és un
resum prou ampli de la història del bandoler.
- La segona , amb
el títol d’”El Serrallonga popular”, conté referències a les cançons i el ball
d’en Serrallonga, però incorpora un interessant recull de llegendes a l’entorn
del bandoler.
- La tercera part
fa referència a la literatura (teatre, novel·la, poesia...) existent sobre el
bandoler d’ençà el segle XVII.
-
La quarta part,
a manera de proposta per a descobrir les
Guilleries que va trepitjar el bandoler, conté tres itineraris per a fer a peu:
a la Sala de
Viladrau, al mas Serrallonga de Sant Hilari i al Coll de Ruscall de Santa
Coloma, passant pel mas de Ca l’Agustí on van atrapar el bandoler.
Xavier Roviró és
mestre i membre del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona (GRFO), entitat dedicada
a l’estudi, recerca i investigació del folklore i la cultura tradicional. La
principal novetat i aportació del llibre és, doncs, el recull de llegendes
orals sobre el bandoler que queden així publicades i a l’abast dels lectors.
En aquestes
llegendes, recollides mitjançant un treball de camp – entrevistes que en alguns
casos es transcriuen literalment i s’afegeix una referència de la persona que
les ha explicat - fet des dels anys vuitanta del segle passat, hi trobem històries
de tot tipus.
Algunes tenen el
seu origen en la vida real d’en Serrallonga o els llocs on freqüentava i
d’altres en l’imaginari popular creat a partir de la literatura (els arguments
conreats pel teatre i la novel·la).
Una de les que
s’hi expliquen, sols per posar un exemple, és la del turó del Malsopar :
“Una vegada
estaven tota la quadrilla sopant a sota el mas Serrallonga, a la vora del Ter,
a Querós, en un turó que hi anaven molt. A mig sopar els van avisar que venia
la tropa a prendre’ls. La nobles de Barcelona feia dies que el perseguien. Van
marxar corrents deixant el sopar a mig fer. S’amagaren per aquells boscos i no
els van trobar : la tropa va estar tota la nit voltant però no en va atrapar
cap ni un. Ah, això sí tots van quedar amb gana per no haver sopat!. D’aquell
turó encara se’n diu el turó del Malsopar”.
Un dels temes més
recurrents d’aquestes llegendes fa referència a les coves, les mines i els
tresors que tenien amagats en aquestes. S’hi recullen fins a onze històries amb
aquest argument, llegendes que han quedat en l’imaginari popular , per al qual
és molt atractiu això dels amagatalls del bandoler i les riqueses que els
lladres van ocultar-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada