dimecres, 11 de desembre de 2013

LA SALA DE VILADRAU A "MONOGRAFIES DEL MONTSENY"




El primer número de “Monografies del Montseny” es va editar l’any 1986 i conté el treball “La Sala de Viladrau. Antic casal medieval i bressol del bandoler Joan Sala, àlies Serrallonga” que havia publicat mossèn Antoni Pladevall l’any 1971.

L’historiador ens presenta un elaborat treball d’investigació sobre aquest mas principal de Viladrau, on l’any 1594 va néixer el bandoler, començant per les primeres referències documentades que es remunten cap a l’any 1226.

En el segle XIII  ja existia una casa principal – o Domus- en aquest lloc i Pladevall ens documenta que en l’època feudal la propietat va estar a mans d’un clergue de Viladrau anomenat Bernat Sala qui el va cedir a Estefania d’Osor. Posteriorment el mas va passar a Berenguer ça Sala i d’aquí passà a la família Vilademany.

Roger de Vilademany va esdevenir senyor de la Sala pel 1351 i el 1522 Violant de Cruïlles i Vilademany va vendre tot el mas i les terres a Bartomeu Sala, pagès de Sant Martí de Viladrau. Aquest Bartomeu és el que va iniciar, com a nou propietari de la casa forta, la nissaga de la família del futur bandoler com a nous posseïdors de la Sala.

La procedència viladrauenca de la família fa pensar en una vinculació seva amb el mas, tal vegada com a masovers que esdevenen plens propietaris amb aquella compra.

Bartomeu Sala va fer estament l’any 1544 fent hereu universal al seu fill Joan Sala, qui havia estat batlle de Viladrau entre els anys 1528 i 1534, cosa que ens demostra que va tractar-se d’una família principal del municipi.

L’avi va fer testament el 1579  a nom del seu fill, també anomenat Joan Sala, pare del bandoler.

A finals de la centúria, possiblement a causa de la crisi del camp català, el nivell de renda del mas es va veure afectat i per aquest motiu bona part de la família (l’hereu Antoni, Joan Serrallonga i els seus tres germanastres Segimon, Joan i Pere) van dedicar-se al bandolerisme.

Antoni Sala va formar part de la quadrilla d’en Perot Rocaguinarda pel 1616 i anava encara amb colles de bandolers que es refugiaven a França l’any 1616. Joan Serrallonga va dedicar-se plenament al bandolerisme a partir del 1622.

L’hereu de la Sala va morir el 5 de gener de 1634 (tres dies abans que fos ajusticiat a Barcelona Joan de Serrallonga) i això va marcar l’extinció de la família Sala com a propietaris del mas.

Després de la mort d’Antoni el seu fill Jacint i la madrastra, Cecília Masvidal, no saberen avenir-se. Cecília es va casar a Barcelona i Jacint Sala va cedir els seus drets a Anofre Bosch, Gaspar Gat, Antoni Gat i Pere Sobrevia. Va seguir un plet entre la Cecília Masvidal i aquests i el mas va acabar posat a subhasta a la plaça de Sant Genís de Taradell per ordre d’Antoni de Perapertusa de Vilademany i de Cruïlles, vescomte de Joch i baró de Taradell i Viladrau. 

En aquesta subhasta, celebrada el 23 de setembre de 1648, va presentar-se com a  millor l’oferta de Pere Esglésies, veí del mas Molins de Viladrau.

Deu anys després, segurament per venda feta per Pere Esglésies, el mas passava a poder de la Comunitat de beneficiats de l’església de la Pietat de Vic, que el va posseir fins a la desamortització de 1837.

A principis del segle XX el propietari de la Sala era el senyor Jacint Bofill de Barcelona i en l’any que Antoni Pladevall va elaborar el seu treball històric la propietat era de Josep Ma. Novellas, també de Barcelona, qui tenia masovers en el gran casal que senyoreja a Viladrau.