El mateix número de la revista "Els infants" de l'any 1958 encara conté un segon còmic , més curt , sobre el bandoler Serrallonga.
Es titula "La Sala" , prenent així el nom del mas on va nèixer el bandoler, i explica una història curta que vol ser exemplificadora, amb els tres fills del mas Joan Serrallonga, Segimon i Joan "lo tendre". Tot i que en surt malparat el primer, el cert és que els veritables germans del cap de quadrilla també es varen fer bandolers i van morir ajusticiats.
Els dibuixos tornen a ser d'Antoni Batllori i Jofre.
Xavier Roviró, en el seu llibre Serrallonga, el bandoler llegendari català (Ed. Farell, 2002), fa esment a aquest argument com a llegenda recollida anys abans per Joan Amades i publicada en el llibre Folklore de Catalunya. Rondallística (Ed. Selecta, 1950). Segons Amades aquesta llegenda li fou contada per Concepció Coll, de Vic, el 1930.
Joaquim Pla i Cargol també recull aquesta mateixa llegenda en el llibre Tradiciones, santuarios y tipismo de las comarcas gerundenses (Dalmau Editors, 1950). Pla Cargol diu que la va recollir de Maria de Bell-lloch, folklorista del Vallès, a finals del segle XIX.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada