Mapa de la ruta, extret d'aquest bloc.
La gran masia de la Sala de Viladrau. La gran masia bressol de Joan Sala, àlies Serrallonga, nascut aquí l'any 1594.
Dels llocs on les pedres ens rememoren la història del bandoler, aquest és potser el millor; doncs el gran casal s'ha mantingut dempeus i igual com era en el segle XVI.
Aproximar-sa a la Sala de Viladrau és respirar i veure l'espai - les pedres i l'entorn- que va veure i veiure el jove Joan Sala fins els seus vint-i-quatre anys.
Fa uns dies vam retornar a la Sala de Viladrau fent una caminada circular, seguint aquesta ruta i les indicacions d'aquest bloc per a fer una petita variant a l'inici del camí. La caminada és una circular d'uns vuit quilòmetres que es fan en poques hores.
Un dels alicients d'aquesta ruta és contemplar el mas on va néixer i viure en Joan Sala, abans de casar-se amb la pubilla de Serrallonga i anar a viure al mas de Querós.
La masia de la Sala és espectacular, com la seva història. Es tenen notícies d'ella des del segle XIII, quan apareix el llinatge de Guillem Sala. Passà a ser centre de la vida en el terme quan a partir de 1395 Roger de Vilademany, castlà del castell de Taradell, utilitza el mas com a centre de gestions i actuacions en les seves possessions.
Els Vilademany van tenir en possessió el mas, reforçat amb la torre i muralles de defensa en el segle XIV, fins cap el 1450.
A partir d'aquesta data el mas va passar a ser una simple però important pairalia de Viladrau. El 1522 s'hi va establir una família que prendria el cognom de la Sala: la família d'en Serrallonga.
Els Sala serien una família principal de Viladrau (el pare del bandoler havia estat batlle, obrer parroquial i administrador de ant Segimon), però el casal va anar a menys amb la crisi del XVII i posterior desavinences en les herències que van fer que la masia acabés subhastada el 1648 i canviés de propietaris.
La caminada fins a la Sala ens reporta, a banda de la contemplació de l'històric i imponent mas, altres alicients.
Pel camí trobem l'ermita de l'Erola o la masia de Can Bosc ; la frondosa i bucòlica font dels castanyers, prop de la masia de la Sala Nova i castanyers centenaris que ens acompanyen durant tot el camí, pacients amb les seves tortuoses branques, vells testimonis de tota la història que ha passat al seu davant.
La ruta ens permet fer una volta circular per tota la vall de la Sala, abrigada per les grans parets que s'enfilen imponents i ben atepeïdes de boscos i castanyers , formant una impressionant vall tancada i vigilada per la cresta del Matagalls o el solitari monestir de Sant Segimon, amb la seva capelleta de Sant Miquel dels Barretons damunt seu.
En definitiva: una excursió perfecte per a rememorar la presència històrica del bandoler, però també per assaborir un d'aquests privilegiats paradios propers que ens ofereix la natura del nostre país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada