Florentino
Hernández Girbal (Béjar,Salamanca 1902-Madrid,2002) va ser periodista,
escriptor, crític musical i de cinema, historiador i biògraf. Membre de
l’Associació d’Intelectuals Antifeixistes, va acabar empresonat després de la Guerra Civil i va patir la
repressió franquista fins el 1963.Això no li va impedir fer una conrear una
bona bibliografia literària, entre la
qual diversos treball biogràfics. La darrera dècada del segle XX la seva figura
va ser finalment reconeguda.
Un
dels seus treballs va ser l’obra publicada en dos volums els anys 1963 i 1968
(reeditats els anys setanta) titulada “Bandidos célebres españoles. En la historia
y en la leyenda”, en la qual recollia la biografia i la llegenda de
diferents bandolers històrics: Diego Corrientes, José Maria el Tempranillo,
Luís Candelas, Panxampla... i també, entre molts d’altres, en Joan de
Serrallonga.
El
primer volum comença , precisament, amb una dedicatòria a “A la memòria del meu
amic Antonio Suárez Guillen, amb qui havia projectat escriure aquesta obra. La
seva mort, ocorreguda a Mèxic D.F. en el mes de juny de 1964, va impedir el
nostre propòsit”.
Hernández
Girbal va dedica a Joan de Serrallonga les primeres pàgines del primer volum.
La
primera part del text no suposa cap nova aportació, atès que es circumscriu a
parlar dels bàndols dels nyerros i els cadells com a gènesi del bandolerisme a
Catalunya. El text és una ampliació de l’article d’Enrique Rodríguez Solis
publicat en el diari “La ilustración republicana federal” el 1871; article que
tan Hernández Girbal com Suárez Guillen van reproduir en els seus treballs.
La
segona part del text es centra en la biografia històrica d’en Serrallonga. En
primer lloc destaca la fortalesa del mite del bandoler a partir de l’obra de
teatre “El catalán Serrallonga y Bandos de Barcelona” de Coello, Rojas i Vélez,
que va esdevenir fonamental, segons l’autor, per a expandir l’admiració popular
més enllà de les fronteres de Catalunya.
El
text continua amb la biografia històrica del bandoler, extreta a partir de la
gran troballa del procés sumarial i la transcripció que en va fer Joan Cortada,
amb un resum de la vida bandolera d’en Serrallonga fins la seva execució el
1634.
El
treball d’Hernández Girbal sap conjuntar biografia i llegenda com és el seu
propòsit i el finalitza amb la transcripció de la llegenda del bandoler
romàntic apareguda en el segle XIX amb les obres de Víctor Balaguer.
Així,
l’aportació d’Hernández Girbal permet, com de fet invoca el subtítol de la seva
obra “En la historia y en la leyenda”
conèixer les dues visions, la real i la mitificada, dels bandolers que
biografia. Amb respecte pel valor d’aquesta segona, però postulant-se per la
desmitificació si fem cas dels dos paràgrafs amb els que clou l’autor la part
dedicada al nostre bandoler de les Guilleries:
“Así trabajó la leyenda. Así transformó
los hechos reales. Hizo del payés Juan Sala un hijo de noble familia, con
castillo y escudo de armas; convirtió a su padre, el hereu Sala, en el
caballero don Bernardo de Serrallonga, colocando en su pecho la cruz de Montesa
y utilizó a la desgraciada Juana Massisa para crear a la aristocràtica doña
Juana de Torrellas, amada del cap de los Narros.
Triste fue lo verdadero, pero también
lo es lo imaginado, pese a los bellos colores con que ingenuamente se quiso
pintarlo”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada