divendres, 11 d’abril de 2014

SERRALLONGA A "BANDIDOS CÉLEBRES ESPAÑOLES" (1963)





Florentino Hernández Girbal (Béjar,Salamanca 1902-Madrid,2002) va ser periodista, escriptor, crític musical i de cinema, historiador i biògraf. Membre de l’Associació d’Intelectuals Antifeixistes, va acabar empresonat després de la Guerra Civil i va patir la repressió franquista fins el 1963.Això no li va impedir fer una conrear una bona bibliografia  literària, entre la qual diversos treball biogràfics. La darrera dècada del segle XX la seva figura va ser finalment reconeguda.

Un dels seus treballs va ser l’obra publicada en dos volums els anys 1963 i 1968 (reeditats els anys setanta)  titulada “Bandidos célebres españoles. En la historia y en la leyenda”, en la qual recollia la biografia i la llegenda de diferents bandolers històrics: Diego Corrientes, José Maria el Tempranillo, Luís Candelas, Panxampla... i també, entre molts d’altres, en Joan de Serrallonga.

El primer volum comença , precisament, amb una dedicatòria a “A la memòria del meu amic Antonio Suárez Guillen, amb qui havia projectat escriure aquesta obra. La seva mort, ocorreguda a Mèxic D.F. en el mes de juny de 1964, va impedir el nostre propòsit”.

Hernández Girbal va dedica a Joan de Serrallonga les primeres pàgines del primer volum.

La primera part del text no suposa cap nova aportació, atès que es circumscriu a parlar dels bàndols dels nyerros i els cadells com a gènesi del bandolerisme a Catalunya. El text és una ampliació de l’article d’Enrique Rodríguez Solis publicat en el diari “La ilustración republicana federal” el 1871; article que tan Hernández Girbal com Suárez Guillen van reproduir en els seus treballs.

La segona part del text es centra en la biografia històrica d’en Serrallonga. En primer lloc destaca la fortalesa del mite del bandoler a partir de l’obra de teatre “El catalán Serrallonga y Bandos de Barcelona” de Coello, Rojas i Vélez, que va esdevenir fonamental, segons l’autor, per a expandir l’admiració popular més enllà de les fronteres de Catalunya.

El text continua amb la biografia històrica del bandoler, extreta a partir de la gran troballa del procés sumarial i la transcripció que en va fer Joan Cortada, amb un resum de la vida bandolera d’en Serrallonga fins la seva execució el 1634.

El treball d’Hernández Girbal sap conjuntar biografia i llegenda com és el seu propòsit i el finalitza amb la transcripció de la llegenda del bandoler romàntic apareguda en el segle XIX amb les obres de Víctor Balaguer.

Així, l’aportació d’Hernández Girbal permet, com de fet invoca el subtítol de la seva obra “En la historia y en la leyenda” conèixer les dues visions, la real i la mitificada, dels bandolers que biografia. Amb respecte pel valor d’aquesta segona, però postulant-se per la desmitificació si fem cas dels dos paràgrafs amb els que clou l’autor la part dedicada al nostre bandoler de les Guilleries:

“Así trabajó la leyenda. Así transformó los hechos reales. Hizo del payés Juan Sala un hijo de noble familia, con castillo y escudo de armas; convirtió a su padre, el hereu Sala, en el caballero don Bernardo de Serrallonga, colocando en su pecho la cruz de Montesa y utilizó a la desgraciada Juana Massisa para crear a la aristocràtica doña Juana de Torrellas, amada del cap de los Narros.

Triste fue lo verdadero, pero también lo es lo imaginado, pese a los bellos colores con que ingenuamente se quiso pintarlo”.