"Dibuixes massa bé" vaig sentir dir tot el divendres passat. No és que em falti modèstia, tot es pot explicar ...
La setmana de Sant Jordi va tenir per a mi dos grans al·licients: les xerrades que vaig oferir sobre els bandolers al Col·legi Pla del Puig de Sant Fruitós del Bages i a l'Escola Bressola del Vernet a Perpinyà.
La setmana de Sant Jordi va tenir per a mi dos grans al·licients: les xerrades que vaig oferir sobre els bandolers al Col·legi Pla del Puig de Sant Fruitós del Bages i a l'Escola Bressola del Vernet a Perpinyà.
He descobert que les xerrades amb els alumnes és un dels plaers que m'emporto d'aquesta afició al dibuix, els còmics i el bandolerisme.
Una vegada he perdut el respecte o por que em feia trobar-me davant d'una aula plena de mainada, veig que és una de les coses més agradables que puc fer.
La il·lusió que hi posen els petits que queden bocabadats quan veuen els hi fas un dibuix o la manera atenta d'escoltar quan els expliques qui era en Serrallonga i els bandolers de les Guilleries, és una veritable satisfacció personal.
A banda d'això, no cal dir-ho, hi trobo la connivència i bona acollida de totes les professores i professors, a qui cal donar les gràcies per la seva feina.
A l'escola Pla del Puig vaig fer dimarts una veritable marató de xerrades -fins a cinc-i passant per totes les edats. Des dels més petits fins als de cicle superior de primària.
A la Bressola del Vernet van ser menys, però igualment intenses. Sobretot amb els petits, als quals després de dibuixar-los un Serrallonga "caparrut" em van demanar completar el dibuix amb tot allò que ells em proposaven i d'aquí van anar sortir un cavall, un castell, una princesa, un Sant Jordi, un drac i un drac bebè. Al final, un divertit poti-poti de personatges.
Per als més grans un Serrallonga adult, amb el castell de Nyer com a paisatge.
Veure fas un dibuix deixa encantada la mainada i extreu d'ells tota la seva simpatia. Al llarg de tot el dia vaig anar sentint que em deien "dibuixes massa bé" i jo no ho entenia. Les professores m'ho van explicar: és la traducció al català que els petits fan de la frase francesa "très bien" (molt bé).
Una abraçada ben forta per als nins i nines de la Bressola del Vernet de Perpinyà i els nois o noies de l'escola Pla del Puig de Sant Fruitós del Bages. M'ho vau fer passar molt bé aquests dos dies, dels quals m'emporto un molt bon record per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada