Els
anys trenta, en plena Guerra Civil, es
va publicar un llibret d’edició molt
senzilla per part de l’Editorial Guerri, Colectivizada de València que portava
per títol “Los enemigos de la ley. Bandidos célebres de España”.
En
aquesta edició s’hi repassava la història d’alguns bandolers molt famosos:
Claudio “El Molinero”, Diego Corrientes i també Don Juan de Serrallonga. En una
edició posterior es publicarien les biografies de Jaime “El Barbudo”, los Siete
Niños de Écija, Juan Caballero y José María “El Tempranillo”.
L’autor
era Antonio Suárez Guillen (1895-Mèxic, 1964), periodista del diari Heraldo de Madrid i
corresponsal en aquella ciutat de la revista barcelonina Popular Film abans de la Guerra Civil. Després de la
guerra va exiliar-se a Mèxic, on va treballar de cap de publicitat de diferents
productores de cinema. També va ser actor i guionista de cinema ocasional.
Els
continguts d’aquests llibres sobre els bandolers espanyols havien aparegut
publicats en format d’articles en el diari Heraldo de Madrid. En concret, els
que feien referència a en Serrallonga en l’edició del 18 de juliol de 1930.
A
més l’any 1945 , durant el seu exili a Mèxic, Antonio Suárez Guillen va editar
de nou els dos llibres. Un veritable exemple de reaprofitament dels textos.
El
treball publicat sobre Serrallonga de Suárez Guillen es divideix en dos parts
diferenciades: la llegenda i la història.
L’apartat
sobre la llegenda està veritablement influenciat pel drama El Catalan
Serrallonga i pel personatge creat per Víctor Balaguer, dos treballs literaris
que Suárez Guillen cita en l’entradeta de l’edició. A partir d’aquí desgrana
l’argument del noble Don Joan que va idear Balaguer, tot introduint-hi alguna
variació com és la presència de Joana Macissa, amb l’episodi de la trobada amb
en Serrallonga a Núria que desencadenarà en la persecució del bandoler per part
de les autoritats reials.
La
segona part del treball es titula “Datos históricos” i vol presentar la
biografia del bandoler i la història de les bandositats dels nyerros i els
cadells. Amb tot, en una nova demostració d’aprofitament de textos ja
existents, l’autor fa ús de la totalitat del text que Enrique Rodríguez Solís
va publicar sobre el fenomen del bandolerisme en el diari “La Ilustración Republicana
Federal” corresponent al 23 de desembre de 1871.
Suárez
Guillen finalitza el seu treball amb una aproximació a la figura de Perot
Rocaguinarda, centrada en la presència del bandoler en l’obra de Cervantes.
És
poca l’aportació de l’autor a la historiografia del bandoler; però és una bona
demostració del reciclatge de textos si tenim present que el mateix treball
s’edita en tres moments diferents (anys 1930, durant la Guerra Civil i a Mèxic) i de la
pervivència i l’interés per en Serrallonga i el bandolerisme al mitjans del
segle XX.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada